El fútbol et torna el que li dones…

…i si no li has donat res, o quasibé res, sobretot comparant-ho amb el que li vas arribar a donar, doncs et quedes amb un pam de nas i no guanyes la Lliga. Així de clar. No es pot dir que fós una gran sorpresa, de fet no va ser ni tan sols una sorpresa, sinó la constatació de la feina mal feta, la prova definitiva que aquest equip està trencat per totes bandes, des de la secretaria tècnica (al.lucinant Zubizarreta, negant-se a dir que l´esperpent d´ahir era un fracàs) fins a l´entrenador, passant per tots i cadascun dels jugadors. Uns menys que altres, es cert, però la realitat és que una vegada més el Barça va fer una segona part penosa i malgrat tenir 40 minuts per fer un gol en va ser incapaç. Bé, en va fer un, Messi estava en fora de joc però sembla que abans l´havia tocada un contrari…i en teoria això invalida el fora de joc, però bé, no cal tampoc fer-ne sang d´això perquè res canviarà.

Jo era dels que en principi tenia clar que tot indicava que l´Atlético aconseguiria empatar, o dit d´una altra manera, que el Barça no seria capaç de guanyar, sobretot tenint al cap els partits contra el Granada, el Getafe, i sobretot l´Elx. Les sensacions que transmetia l´equip eren qualsevol cosa menys positives, l´únic que semblava a favor dels blaugrana era que l´Atlético portava dos partits seguits sense guanyar i que podien acusar l´inexperiencia d´aquest tipus de situacions, sobretot si el Barça marcava primer. A més a més tenien la final de la Champions a l´horitzó i potser, només potser, no anirien a per totes. Clar que això era molt suposar, sobretot quan una de les claus del seu èxit ha estat precisament anar a per totes, tots a la vegada, tots units per un sol objectiu. I també hi havia l´amor propi dels jugadors culers, el fet que aquest partit era el darrer per a uns quants d´ells, i que jugaven a casa.

D´entrada, Piqué de titular. Jo ho vaig criticar quan ja es veia a venir però admeto, sobretot després del partit que va fer, que la seva presència va aportar molta seguretat. L´altra novetat de l´alineació, no tan de fet perquè ja havia passat a Elx però si per la gran trascendència del partit, era la suplència de Xavi. Malament. Potser Cesc estava cridat a fer de Xavi però la realitat és que pràcticament mai ho havia fet, i si aquesta era la gran aposta de Martino per intentar agitar l´equip malament anàvem. La segona volta de Cesc ha estat de jutjat de guàrdia, però malgrat tot ha estat titular quasibé sempre. En fi, sempre quedava l´opció de treure Xavi a la segona part si la cosa no havia funcionat a la primera.

El partit, la primera part, va mostar a un Barça amb ganes però amb poques, molt poques idees. I a un Atlético perfectament posat al camp que va patir als 20 primers minuts dues baixes molt significatives, Diego Costa i Arda Turan. Això sí, fent parar el joc dues vegades, tirant-se per terra, etc, etc…d´acord, estaven lesionats, podien caure al terra de dolor la primera vegada, però la segona….ejem, ells ja sabien que etsaven cardats, no calia fer el numeret tan descaradament. En fi, la cosa semblava que es posava força bé per al Barça, sobretot quan de sobte, i pràcticament al primer xut a porta des que havia comneçat el partit Alexis va clavar un cacau impressionant a l´escaire de la porteria de Courtois tan espectacular que ningú va reaccionar a l´instant, sinó quan van veure que efectivament la pilota havia entrat. Del no res, es just dir-ho, ens haviem posat per davant, i ells no solament no havien fet res sinó que havien perdut als seus dos millors jugadors. Semblava que es posaven molt nerviosos perquè van comenar a repartit de valent, però a la vegada van acorralar al Barça al seu camp, a la seva àrea, als darrers minuts de la primera part. Aquest detall podia tenir la seva importància, però pel que es va veure a la segona meitat ni als jugadors catalans ni al seu ineficaç tècnic argentí els hi va semblar prou important com per tenir-ho en compte.

Quedaven doncs 45 minuts i el Barça tenia el partit de cara. Guanyava i ells havien perdut a Costa i Turan. Calia doncs sortir a per totes, però amb tranquilitat, i anar definitivament a pel partit. I això és el que va fer l´Atlético, que va tornar a arraconar al Barça a la seva àrea de tal manera que quan van empatar a la sortida d´un córner, en una nova errada de marcatge, el Barça encara no havia passat del seu camp. Per molt increible que soni va ser així. Ells van sortir posseïts, com rebelats contra l´adversitat, emprenyats davant la possibilitat de perdre una Lliga que creien merèixer més que ningú. I va semblar que el Barça s´espantava. Bé, es va espantar tant que es va oblidar de nou de com es defensa un córner. I el gol de l´Atlético va ser una gerra d´aigua tan gelada que l´equip només es va reactivar quan va entrar Neymar als vint minuts de joc d´una segona part per oblidar. Sí, volien, però clarament no podien. Tot era una repetició del que s´havia vist contra el Getafe i sobretot contra l´Elx, però una mica pitjor: sense oportunitats clares de gol. Bé, una, el gol anul.lat a Messi. Algun xut aïllat, una falta molt mal xutada per l´argentí, molts intents de Neymar de trencar la defensa contraria sense èxit i sobretot molta impotència. El Barça no podia. Trist però cert, ni tan sols amb Xavi al camp, clar que llavors només quedaven deu minuts, en una nova mostra de lo malament que  ha fet els canvis durant tota la temporada el Tata Martino. L´equip certament va fer un sprint final, però sense idees. Fins i tot Messi es va posar les piles, i en comptes de caminar va córrer. Neymar va aportar electricitat, una velocitat diferent a l´equip, però no n´hi va haver prou, el Barça va ser massa tou, i l´Atlético no es pot dir que patís massa.

Crec que personalment, tot i ser molt conscient que el Barça necessitaria un miracle per guanyar, tenia l´esperança que l´equip reaccionés, aconseguís treure forces d´on fos i guanyés a un equip que, de fet, tampoc es que hagués fet un futbol enlluernador precisament. Però també admeto que ells havien fet molt bé els deures, estaven molt més convençuts no solament de les seves possibilitats sinó de com ho havien de fer, mentre que el Barça ni creia en ell mateix del tot ni tenia gaire clar com fer-ho. I clar, quan vaig veure que ens posavem per davant al marcador vaig pensar que la història dels partits amb l´Atlético d´aquesta temporada canviaria precisament al darrer partit de Lliga. Per primera vegada marcava primer el Barça, jugava a casa, i ells…Però no, ells tenien fe, ganes i ambició, i potser sí que el Barça tenia ganes, però res més, tristament res més. I això va ser el que més em va doldre, veure tanta impotència, veure com es desaprofitava una oportunitat d´or per guanyar una nova Lliga i acomiadar Puyol com déu mana, però els finals de cicle s´acaben perdent, no guanyant. Per un gol, sí, però francament, l´Atlético ho tenia tant clar que no va fallar.

Ara toca fer l´operació “renove”. De moment ja hem fet fora a l´entrenador, a qui li ha anat molt gran això de dirigir al Barça, i sembla que vindrà Luis Enrique, d´entrada una bona aposta. El porter que vindrà diuen que promet, però jo la veritat no les tinc totes, Courtois seria una aposta molt més llògica. En fi, ja veurem, em va por que sigui Zubizarreta l´encarregat de portar-ho a terme, esperem que sigui el criteri de Luis Enrique el que s´imposi, que compti de veritat amb el planter i que posi les piles als que es queden, Messi el primer.

~ per picanyol a 18/05/2014.