Restaurant Disfrutar
Hi ha noms, i noms. Hi ha restaurants que han estat parits per a portar el seu nom. I, sense cap mena de dubte, el “Disfrutar” és un d´ells, possiblement el local on he gaudit més en el sentit de “wau, què és això?”, segurament el lloc on (per l´òbvia mà dels seus xefs, tot ells caps de cuina del “Bullí”) més pots arribar a copsar el que era el mític restaurant de Cala Montjó. Hi vam anar fa temps, hauria d´haver escirt aquest post abans, però també he de dir que la distància posa les coses al seu lloc…i bé, segueixen a on eren quan vam sortir-ne: ben amunt, amb unes ganes boges de tornar-hi.
Hi ha tres menús, el “Disfrutar”, el “Festival” i l´”Especial del dia”, de més petit a més gran i per tant de menys car a més car, tot i que dins d´un ordre pel que fa a aquest tipus de restaurants. Jo recomanaria el primer si hi aneu a sopar, i els altres dos per dinar. Nosaltres vam optar pel segon, hi vam anar a sopar i vam arribar “justets” al final. També és cert que algun plat no ens va acabar de fer el pes i immediatament ens en servien un altre. El tracte, doncs, va ser exquisit, potser motivat per una petita confusió respecte al lloc on vam escollir seure. Convé explicar-ho per a futures visites de qui vulgui/pugui anar-hi. Quan t´ofereixen menjar a la barra no és a una barra amb vistes a la cuina principal, exactament, sinó al lloc on s´elaboren els postres, just a l´entrada del restaurant (no gaire atractiu visualment, per cert, ni gaire còmode). L´altra opció és menjar al menjador principal. Nos, pensant que la barra era amb vistes a la cuina principal vam escollir menjar a la barra…i quan vam entrar i vam veure on havíem de passar les següents hores (quasi tres) doncs no vam estar gaire contents precisament. De fet vam expressar clarament el nostre malestar, i això es va notar (a bé) en el tracte que vam rebre. Fins i tot el xef principal, o la seva cara més visible, ens va venir a saludar expressament al final del sopar, un detallàs que encara fa més gran a un restaurant únic de veritat.
Et reben amb el “còctel del dia”. Ho sento, no recordo quin era…sí que sé, però, que no em va flipar especialment. A la meva dona li va agradar. I després ja va començar el festival, amb una “remoltaxa que surt de la terra”. La textura, genial. La presentació, impecable, ja tenies la sensació que aquell nit seria memorable…
Tot seguit el “candy salar amb mango, haba tanka i whiskey”, una mena d´aperitiu, suggestiu, especial, curiós…
I la primera (o segona, que la remolatxa ja ens havia entusiasmat) gran, gran, enorme sorpresa de la nit: el “polvoró” de tomàquet amb caviaroli d´arbequina…la textura, de nou, espectacular!
I bé, el ravioli transparent de pesto, amb els ingredients en cru del pesto dins d´un mini ravioli i una mena de salsa de parmesà…uff…quines coses!
I les olives esferificades…sí, espectaculars, però he de dir que lluny (a nivell de gust, sobretot) de les del “Tickets”…crec que perquè aquí feien servir manteca de cacao per fer-les, i si al Tickets també no es notava, allà era pura oliva, aquí no…
De nou quelcom espectacular, a nivell de presentació, tocant la fibra sensible de la memòria a través de les imborrables “artinata”, com a nivell de gust, amb la galeta d´Idiazábal fumat…
Ens van portar, no recordo quan (no vaig fer la foto, i ara ja ha desaparegut dels menús), unes natilles de blat de moro que…bé…particularment no em van agradar, però era un tema de gust, de no voler blat de moro, les natilles en sí eren impecables…
…en canvi, la “torta” de blat de moro (quikos, directament) amb foie-gras (foie, i punt) era brutal!!!
I l´entrepà aeri de còctel de llagostins, d´una altra galaxia…
El “dumpling” de bolets, sutil i precís…
…i el “sushi” de col-i-flor (en comptes de l´arròs) amb salmó i ous de truita, sorprenent…com a mínim!
Els macarrons a la carbonara, fets de brou de pernil (la pasta), plat ja “especialitat de la casa”, no van decepcionar gens ni mica, al contrari!
Després, l´amanida líquida va anar bé per baixar…
El llagostí obert a la brasa, ufff, el millor del món!!!
Les navalles amb pèsols, falsos i de veritat, en salsa verda era per posar-se a plorar…quina meravella!
Els molls amb papada i nyoquis d´albergínia…per favor…en vull més!!!!!
I la vedella, laminada, amb moll de l´os…subtil com poques coses, just quan estàvem molt plens i pensàvem que no ens ho podríem menjar…al contrari…ho vam devorar!!!
La tanda de postres va començar amb un sorbet de mango amb cardamom al coco…no tan bo com esperava, la veritat…me l´imaginava més refrescant, i no, era més gelat que sorbet…
El “cucurucho” de “tarta de formatge”, ben trobat…
La “tarta al whisky”….no sé ja què dir!!!
Els pebrots de xocolata amb oli i sal…bé…els esperava millors, tot i que em van agradar!
La lionesa de cafè, curiosa…
El postre anomenat “tot pinyó”, bo…
…i, al final, els “conguitos”, un digne colofó…he de dir que vam canviar varis postres, no en donen tants, però he mencionat tots els que vam menjar entre la meva dona i jo.
En fi, una nit memorable, tot i que francament el nivell dels postres no està a l´alçada del nivell general del restaurant ni del menú en sí…però bé, hi tornarem segur, és d´aquells llocs que val la pena fer l´esforç i anar-hi una vegada a l´any, per cel.lebrar quelcom especial, com vam fer nosaltres!
foodandfoot 