Restaurant Ca La Maria (Llagostera)
Bé, al terme municipal de Llagostera. No aneu al poble pensant que en un no-res trobareu el restaurant perquè no, no hi és pas. Es troba a la carretera/autovia que va cap a Sant Feliu de Guixols i Palamós sortint de l´autopista, però a l´altra banda, vaja, anant en direcció a l´autopista, a l´alçada d´una botiga de mobles, ben aprop dels Tinars. De fet s´hi arriba per la mateixa via de servei. No és el lloc més ben indicat del món però de tan en quan et trobes algun cartell…En qualsevol cas val la pena acostar-s´hi i trobar una cuina senzilla en el millor dels sentits de la paraula, pràctica, resolutiva i amb moltes coses i plats per descobrir. Vam optar pel menú degustació i ens vam quedar amb ganes de tastar altres plats, així que segur que hi tornarem.
Tenim una bona carta, plena de productes de temporada, ecològics i de Km O. Excel.lent filosofia d´entrada. Un bon menu degustació amb un preu prou ajustat de 52 euros, una potser excessiva presència dels bolets (ja, tardor, temporada, d´acooooord!) i algun error en postres probablement, però en general prou bé. Una antiga masia amb forces taules, un reservat preciós a l´entrada i un lluminós saló principal, amb un vidre immens que li dona molta vida. Bon servei, bons vins, bona cuina.
Et donen la benvinguda amb uns senzills aperitius, tals com uns musclus amb sorbet de tomàquet (fresc, bo), unes croquetes de bolets (correctes) i un àgil bombó d´escalivada amb anxova, potser massa salada…
Comencen amb una crema de carbassa amb ou escalfat que nosaltres vam declinar. No teníem el dia de cremes, i això que m´agraden, i en el seu lloc van tenir l´amabilitat de servir-nos un sorprenent carpaccio de porc senglar amb una vinagreta de formatge i pinyons de gust fort, intens, però agradable.
La segona presència dels bolets en el menú va ser en una fluixa coca de forner amb…bolets…bons, l´amanimenta també, però la coca era…tova…i massa gruixuda…decepció grossa, m´encanten les coques cruixents de bolets!
L´arròs de Pals, que es va fer esperar massa, el vaig trobar…normal, massa normal, i poc gustós. Llàstima!
En canvi, el calamar de potera amb ragut de bolets era molt bo…tot i que semblava que havien tret els bolets de l´arròs per posar-los amb el calamar que, per cert, era un calamarcet. Jo tenia entès que el calamar de potera era una altra cosa, però bé, com que puc anar errat em limito a mencionar-ho. Era, el calamarcet, tendre i saborós de veritat.
I el millor plat de tot el menú va venir amb el civet de senglar i parmentier de trompetes. Lluminós. Esplèndid. Gustosíssim. Hi tornaria només per demanar aquest mateix plat a la carta. un deu.
Els postres…no sé…un pa de pessic d´una mida considerable com a postre d´un menú degustació mai m´ha semblat una bona idea. No en sóc gens amic. I aquí no vaig fer pas cap excepció. El vaig tastar, sí, però no vaig fer ni foto. La vaig guardar per al coulant fred de xocolata i ratafia. Ben resolt. I ben bo.
I ho vam acompanyar tot amb un molt bon vi, natural, un Murtra de Can Torres. Empordà. Boníssim, sense gens d´agulla…aquella que a vegades tenen els vins naturals. 52 euros més el vi, hi tornarem, ens vam sentit acollits, i això també és important. I les cambreres no portaven pas guants. No cal.
foodandfoot 