Tots contents?

Diuen que els de la “caverna” estan contents perquè ells van posar “el joc” i nosaltres els gols. I nosaltres estem contents, bàsicament, perquè vam guanyar…tot i que he arribat a llegir en alguns mitjans que “sense mereixer-ho pas gaire”. Ah, d´acord. Una cosa, de la mateixa manera que “les finals no es juguen, es guanyen” doncs els partits ” no es mereixen guanyar, es guanyen”. I punt. O, millor dit, i “tres punts”.

Jo sí puc confessar una cosa, que bàsicament tothom podria fer: vaig arribar esbufegant a la primera part. I un xic desconcertat. No t´ha de sorprendre molt que un mig del camp format per Kroos, Modric i Isco la “toqui” molt bé, la remeni de meravella vaja. Potser podríem admetre que de fet són millors conjuntament que Mascherano, Iniesta i Rakitic, amb el màxim respecte per als tres, especialment per a un Iniesta que no va tenir el seu millor dia (i dels altres ara en parlarem…). I jo fins i tot diria que no em faria res, però res, tenir-los als tres al Barça. De fet, diria que Kroos i Isco van tenir com a mínim un peu a Can Barça, però l´amic Zubi en va preferir uns altres. Rakitic em va bé, eh. L´assumpte és que, curiosament, a partir del gol del Barça la cosa va començar a davallar i el Madrid es va fer l´amo i senyor del partit, especialment del centre del camp. Neymar va fallar el que no es pot fallar en un “clàssic” i ells van empatar. I després tothom va veure el que va passar. Rakitic, que va córrer molt, diria que també va naufragar “lleugerament”. Iniesta, diuen que llàstimat després d´una entrada de Carvajal, intentava pendre el comandament de l´equip però no podia (no es Xavi, té altres qualitats). I Mascherano estava desbordadíssim, inesperadament (per la seva normal fiabilitat). El Barça perdia pilota rera pilota i Messi s´ho mirava des de la banda dreta. I podia haver-hi hagut una petita tragèdia però la defensa va aguantar molt bé, sobretot els centrals (fins i tot Mathieu…), i el Madrid va perdre una ocasió d´or per fins i tot sentenciar el partit.

A la segona part tot va començar més o menys igual que a la primera. D´entrada el Madrid no tenia aquell domini bestial dels darrers 20 minuts de la primera però sí semblava més ben posicionat. No hi havia aquella sensació de pànic a la grada, i com qui no diu la cosa Alves es va inventar una gran passada a Suárez i aquest va justificar de veritat el seu fitxatge (és un dir, però ja m´enteneu: se´l va fitxar per marcar la diferència). Va ser una mica “òndia, un gol a favor, fantàstic, no?” però la veritat és que la truita es va acabar de girar, el Barça va fer un pas decidit endavant i el partit va passar a ser seu. Luis Enrique seguia sense moure la banqueta, cosa que per molt que anèssim guanyant haguès estat força millor fer-ho uns quants minuts abans de quan ho va fer. I es que els tres substituïts van ser els que estaven sent el pitjor del partit. Crec que el primer canvia havia de ser Xavi per Iniesta i no Busquets per Rakitic, però bé, quan el de Terrassa va ser al camp es va notar. Només van ser deu minuts, però déu n´hi do la tranquilitat que va donar. Mentrestant, Messi s´havia anat activant i fins i tot va poder fer tres golets, mentre l´amic Neymar es va fer un part de fallar ocasions. Crec que en va ser quatre de molt clares. Un total de sis ben bé, no recordo pas que el Madrid en tingués tantes a la primera. O sigui, que fins i tot la cosa podia haver acabat en golejada.

Jo vaig acabar content perquè el Barça va arribar molt bé al final del partit, símptoma que l´estat físic de la plantilla és molt bó i que l´esperit de lluita i sacrifici està ben arrelat. No tant pel paper de Messi, a qui per més que ens hagi donat molt no per això hem de deixar l´exigir-li el màxim, no en va és el millor del món, i un super crack no pot estar tant absent en un partit d´aquestes característiques. De Neymar mira, millor no parlar-ne, només crec que li falta molt per ser la megaestrella que se suposa és, i per descomptat no és normal que falli fins a cinc gols en un partit. Es preocupant, tot i que diuen que el més important és tenir ocasions. I hi estic d´acord, però també s´han de materialitzar, ni que sigui de tant en quant. I sobre la repassadeta del Madrid als darrers 20/25 minuts de la primera part doncs bé, són coses que passen, sobretot quan tens jugadors de primeríssim nivell davant i tu no estàs ni de bon tros al seu nivell. Ah, i ni de lluny es pot comparar el que van fer ells amb el que els hi vam fer nosaltres a Madrid el dia del 2-6 o a casa el del 5-0 com algun tertulià amb afany de protagonisme, i cada vegada més sensacionalista (quan no ho era), va arribar a dir el dilluns passat a RAC1. L´amic Santiago Segurola, a qui normalment tinc en  molt bona consideració, cada vegada està pixant més fora de test. La comparació es digna de Tomás Roncero, està poc justificada i, sobretot, no té en compte un petit detall: el resultat final dels tres partits comparats. En fi, coses de la premsa.

~ per picanyol a 25/03/2015.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: