Embalats

Si, malgrat que ens van apretar de valent, les sensacions del dia del Villarreal van ser més que bones, les de l´altre diumenge a San Mamés van ser directament espectaculars. Un Barça que per fi sembla haver après a jugar a la contra va destrossar a un Athletic que aquest any no és ni l´ombra del que havia estat la temporada passada (va acabar quart!). I mentre el filial s´enfonsa (compte!, potser no calia destituir Eusebio, però…) el primer equip està absolutament embalat. Penseu que si Neymar no s´haguès dedicat a intentar fer el més dificil (fallar) en comptes del més fàcil (marcar, bé, afusellar…) el resultat del partit a Bilbao podria haver estat d´autèntic escandol.

Jo, francament, no sé quines han estat les claus. La “troballa” de l´alineació ideal? O, el que és pràcticament el mateix, una certa estabilitat emocional en el capítol de les alineacions? El toc d´atenció que va suposar la derrota a Anoeta? La pilota d´Or a Cristiano Ronaldo, amb la seva esplèndida frase “no em conformo amb tenir-ne tres, vull atrapar Messi i ser el millor de la història”. Ah, això sí que no, per aquí no hi passo, devia pensar Messi. I des de llavors que ha tornat la seva millor versió, cada dia millor, i tornem a veure´l sobrat, fent el que li dona la gana, jugant per a ell, per a l´equip i per a l´afició. Luis Enrique, entestat a fer-se l´antipàtic amb la premsa, es posa nerviós quan li fan veure que la trajectòria de l´equip, les ganes, l´intensitat, tot ha canviat, ha evolucionat a millor. I ell que no, que el Barça és el mateix. I una merda. Fa mes i mig ningú donava ni un duro per aquest equip i ara ja ens veiem “tricampions”. O, com a mínim, amb serioses possibilitats de fer doblet a Lliga i Copa. El Madrid a tiro, i sobretot la sensació que el Barça seguirà anat cap amunt, que es veu home, que les cares dels jugadors ho diuen tot, que a Bilbao s´ho van passar teta i que ara ja no genera dubtes. Al contrari. I això que a Bilbao Iniesta (lluny, també es veritat, de la seva millor forma) i Mascherano (l´imprescindible, diuen) no van trepitjar la gespa. I els dos formen part teòricament de l´alineació “de gala”. Però va entrar Xavi i ho va fer molt bé, com ho havia fet un Rafinha contra el Villarreal que per fi va mostrar aquell dia el que realment por aportar a l´equip. I a darrera va tornar a jugar Mathieu, aquell paio fitxat per la seva alçada i per la seva condició d´esquerrà que té el favor de l´entrenador molt més que un Bartra a qui jo, malgrat defensar i preferir, recomanaria buscar-se equip. Per la raó que sigui no juga, Piqué ha recuperat la seva millor versió (una altra de les claus d´aquest “nou” Barça), Mascherano juga poc de migcentre i com a central està per davant d´ell, etc…I de lateral no crec que tingui gaire futur.

En fi, això ja son collonadetes, com ho podria ser que cap dels tres del davant té un recanvi de garanties, així que hem de creuar els dits i que cap d´ells es lesioni, sobretot “el petitó”, que està recuperant la seva millor versió i que sembla decidit a tornar a guanyar-ho tot. Malgrat això, compte a la Copa, els gols que pugui fer el Villarreal a casa poden fer molt de mal.

~ per picanyol a 10/02/2015.