De nou, bones sensacions (i bon resultat!)

Dues vegades seguides no podia ser, oi que no? Vull dir, tots vam veure, i ell mateix ho va reconèixer, que la primera part del Barça al partit de Lliga contra l´Atlético a l´Estadi havia sorprès al propi Simeone (i, en extensió, al seu equip), però de la mateixa manera era òbvi que no tornaria a passar. Malgrat tot, els primers deu minuts culers semblaven indicar que els matalassers tornaven a caure al parany. Però no, va ser un miratge, i la resta del partit va ser el que més o menys tothom havia previst…

…i què era el que es podia preveure? Doncs bé, un típic partit gos, contra l´Atlético de Simeone per més inri, i a sobre partit d´anada d´una eliminatòria de quarts de final de la Copa. I a les deu de la nit en ple mes de Gener. Criminal. Que hi anèssin 65 mil persones em sembla una heroicitat, com m´ho va semblar que deu dies abans anèssin més de 80 mil un diumenge a les nou de la nit contra el mateix rival. Ho comentava amb uns amics i hem dèien “home, és l´Atlético!”. I jo replicava “perdona, l´època boja dels Barça-Atlético amb espectacle i molts gols es va acabar quan Simeone va pendre la mesura justa al Barça, o sigui, la temporada passada”. De partits-espectacle res de res, al contrari. Per això la primera part del partit de lliga va ser tant sorprenent, pel rival, pel propi Barça, per tot. Si, feia menys fred que ahir i era una hora més aviat, però ningú esperava que els blaugrana fessin el que van fer, i quan va començar el partit d´ahir (tercer partit important seguit amb la mateixa alineació, malgrat el fluix-regular moment de forma d´Iniesta) i es van veure uns quants automatismes semblants als del partit de Lliga alguns es fregaven les mans. Jo més aviat em fregava els ulls, no ho veia clar. I poc a poc es va anar imposant la llògica, l´Atlético va anar agafant terreny de debò, el Barça va en certa manera recular una mica, o senzillament va veure que se li tancaven els espais i que ja no podia fer el que li donava la gana. Messi tenia dificultats per transitar per on volia, Suárez seguia desacertat (el dia que es posi en òrbita de debò i s´assembli al jugador que va ser al Liverpool fliparem, sobretot si Messi manté el nivell que està mostrant aquests darrers partits i Neymar segueix creixent com ho està fent), Iniesta no tenia clar res i al menys la defensa i Rakitic sí podien fer la seva feina. Els madrilenys s´acostaven però tampoc es que creessin perill. I passava tres quarts del mateix amb el Barça. I així vam seguir tot el partit, amb encara menys oportunitats a la segona part, i el partit enrarint-se per moments gràcies a la permisivitat arbitral amb l´Atlético (va trigar un munt en ensenyar la groga a Juanfran) i a la picaresca/tonteria de Neymar i Suárez, sobretot del primer, que el toquen i cau a terra (serà difícil que li pitin un penal si no es d´aquells escandalosos de veritat, em temo que els àrbitres ja li tenen presa la matrícula des de l´any passat). El segon, però, va fer dues piscines que deu n´hi dó, especialment una segona que a simple vista semblava falta d´escàndol (i recordem que els àrbitres piten en directe, vaja, no tenen repeticions…) i que quan ho veies repetit un parell de vegades s´observava clarament com es llançava a la piscina sense cap vergonya en veure que no arribava a la pilota. Si, val, abans el defensa el tocava, però no per provocar aquella caiguda, la veritat sigui dita. En fi, que tot aquest ambient probablement va acabar condicionant implícitament l´àrbitre ja que el penal pitat a favor del Barça és d´aquells que…bé, sí, a Busi el toquen, i probablement el fan caure, però Busi es d´aquells que té poca credibilitat en aquest aspecte. Tècnicament potser sí que es penal, no sé, depèn de la repetició m´ho semblava però llavors ho veia d´un altre angle i…ara, a simple vista doncs sí que podies pensar que ho era.

El gol ens va molt bé, la veritat. No recordo la darrera vegada que ens van fer dos gols i nosaltres cap. De fet amb Simeone d´entrenador no ho han fet mai. I mentre siguem vius, a mi la Copa m´importa. Per molt que es digui “del Rei”. I si serveix perquè l´equip segueixi creixent doncs encantat. I si Ter Stegen va millorant i demostra que potser l´aposta de Zubi sí va ser bona doncs millor que millor. Ara, si els onze escollits no estan tots onze de collons no cal que juguin tots ells “per reial decret”. Amb que jugui Messi motivat, i deu més, en tenim prou.

~ per picanyol a 22/01/2015.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: