Tornant a la realitat…malgrat la flor al cul
Sí, guanyar a la darrera jugada té la seva gràcia, és innegable, i més fer-ho en un camp on t´odien profundament, però el partit va deixar al descobert (de nou) els problemes que segueix tenint tot sovint el Barça per fer un futbol atractiu. Com va dir Guardiola, o Tito, l´equip actual perdrà totes les comparacions (no sé ara mateix si va anar així, però l´exemple em val). Es tracta de construir un nou equip, i això no és fàcil…
Directament, i això ho sap tothom, vam tenir una sort que encara no m´ho explico. Quan semblava que fins i tot els jugadors firmaven l´empat, ja que no hi va haver precisament un atac a la desesperada contra la porteria valencianista. Sí home, els jugadors intentaven anar cap endavant, i Luis Enrique estava tan despistat que es pensava que Rafinha podia fer-ho millor que Xavi i que Pedro milloraria les prestacions d´un desafortunat Luis Suárez, que va marcar un gol mal anulat (tot i rematar amb la tibia!) i en va fallar un altre d´aquells que un davanter com ell no pot fallar (i ja en porta uns quants, ejem…res, res, una conya). Un dels molts problemes d´aquest equip es que quan treu a totes les seves espases quasibé elimina la possibilitat de millora en els canvis. Sí, Rakitic pot aportar coses diferents, però no acabo de veure´l com un “home solució”. I la resta, bé, hauria d´anar entrant per donar descans a Messi, Neymar i Suárez, no per canviar el ritme dels partits. Se suposa que ells estan més que capacitats per fer-ho solets, però crida l´atenció que amb aquesta davantera el partit acabi amb un solitari gol de Busquets…al minut 93, després d´una clamorosa errada de Neymar que, gràcies precisament al gol de Busi, passarà desapercebuda. El que no es podrà amagar és que una cosa es jugar contra l´Apoel xipriota i l´altra contra un molt bon València. D´acord, contra el Sevilla es va veure un molt bon Barça, però per molt que estigui fent una temporada molt bona el partit de l´equip sevillista va ser més aviat fluix. I a Xipre, doncs bé, només faltaria haver jugat bé i guanyat amb autoritat, sinó malament aniríem. I clar, amb dos partits ens vam tornar a posar eufòrics i ja ens pensàvem que tot anava per bon camí. Jo, a València, no vaig veure res de bo llevat del partit que va fer Bravo, literalment el millor de l´equip. Alves està en un estat de forma patètic però juga perquè els recanvis fan por; un és Douglas, l´altre un Montoya que encara no se sap quin problema té amb Luis Enrique, però que n´hi ha un és evident. La parella de centrals semblava que era Macherano´Mathieu, però ara que hem descobert que l´argentí sí que podia jugar de mig centre (i el partit d´ahir sí que era un bon exàmen), així que potser Busi es posarà les piles, ara que tot indica que la posició d´interior potser no és la més adequada per a un jugador com ell. Xavi sembla necessari malgrat que troba a faltar Iniesta, Rakitic ja no és tan imprescindible com semblava, Rafinha encara està lluny d´oferir garanties totals com per considerar-lo titular, més aviat el contrari i en general tanta rotació no sé si contribueix de veritat a millorar la competivitat entre els jugadors, potser els despista i tot. La davantera és el lloc on està més clar qui juga, almenys quan el partit es caixa o faixa, però tot i tenir clar que Suárez és un davanter total i que aportarà molt de moment se´ns està mostrant molt més “fallón” de l´esperat, a Neymar li segueix faltant cos i autoritat, i Messi…doncs és Messi, segueix sent necessari, i la prova és que malgrat l´espessíssim partit que va fer ahir l´origen del gol el trobem en la precisa centrada que va fer a Neymar. Vaja, que no pot comptar com a assistència però quasi. Diumenge no va sortit quasibé res, no es va conectar amb els davanters, no va funcionar gaire bé l´experiment de Busquets fent d´interior, els canvis van fer por…sí, ja ho entenc, es tracta que l´equip jugui igual o quasibé independentment dels jugadors que hi hagi al camp, però de moment no funciona la cosa, malgrat que només tenim al Madrid dos punts per davant. La diferència de joc, i la sensació que ofereixen ambdós equips no poden estar més separades, i ja sabem quí guanya actualment en les comparacions.
foodandfoot 