Trist final en una nit esperançadora…
Segur que en els plans de Victor Valdés per a finals de temporada no entrava, precisament, lesionar-se de gravetat i que el seu darrer partit amb la samarreta blaugrana l´acabés sortint estirat en una llitera. No. Més aviat somiava a guanyar la Champions, o la Lliga, al darrer partit a l´Estadi amb l´Atlético de Madrid. I això sí que hagués estat un final digne, d´acord amb la grandesa del protagonista, del que (almenys per mi) ha estat el millor porter de la història del Barça. El que més títols ha aconseguit. Un porter de casa, decissiu en totes les finals de la Champions que ha disputat, i guanyat, sobretot les dues primeres. Malauradament Valdés s´ha lesionat, com tots ja sabem, i li esperen un mínim de sis mesos allunyat dels terrenys de joc. Un final molt trist la nit que el Barça torna a superar al Madrid a la classificació i torna a dependre d´ell mateix per guanyar una Lliga que, després de la inexplicable desfeta a Valladolid, semblava perduda.
Hi ha senyals, fets, accions, estats d´ànim que et fan pensar que les coses aniran d´una manera o d´una altra. Ara és molt fàcil dir-ho, però l´única possibilitat, la darrera esperança del Barça per no acomiadar-se abans d´hora de la Lliga passava per guanyar sí o sí al Bernabéu. I es va fer. I passava perquè el Madrid perdés, en algun dels partits complicats que li quedaven, un mínim de dos punts. I el partit al Sánchez Pizjuán era un d´ells. Jo pensava que no, que en el millor del casos potser empataven, però recordava quina Lliga portaven els blancs i la conclusió era que no deixarien escapar ni un sol punt. Doncs bé, sembla que perdre contra el Barça els hi ha fet molt més mal del previst i, ara mateix, són els tercers favorits al títol. I si el Barça respon a les expectatives generades de nou després de la fantàstica victòria a Chamartín, i sobretot guanya a can perico, cosa complicada perquè ells hi donaran la vida (és el partit que més ganes tenen de guanyar en tot l´any), jo crec que s´acabarà guanyant la Lliga. Cert que sense Valdés a la porteria el grau d´incertesa ha augmentat considerablement, per molt que Pinto ahir estigués molt i molt bé, però per fer-nos una idea avui (i pel que he sentit, ja ahir…) es discutia a certa ràdio que si s´havia o no de fitxar a un porter. I un tipus tan teòricament respectable com Santi Noya, director de Mundo Deportivo, mostrava una vegada més que de sentit de la responsabilitat va força escàs i que es un hooligan força perillós en afirmar, sense cap tipus de rubor, que no solament s´havia de fitxar ja mateix sinó que això no significava cap despreci a la plantilla ni a Pinto. Homeeee, si tu tens Pinto de segon porter es que confies en ell, què collons. I el que no té cap mena de sentit és fitxar a nou jornades del final de la Lliga, amb uns quarts de final de Champions pel mig, a un nou porter que aterraria de sobte a Can Barça…amb tot el que suposa ser porter del Barça. I en el moment més important de la temporada. Amb l´agravant que a priori no seria ni molt menys cap figura, sinó més aviat un porter suplent. I ho diu el director d´un dels dos diaris esportius de Catalunya. I ho defensa tranquilament. Mare meva, és la viva demostració del nivell que té (en general) la premsa esportiva en aquest país, sobretot la que treballa als diaris 100% esportius. O sigui, una colla de fanàtics irreflexius. Fitxar a un porter? Ara? Home, no fotem, a mi tampoc em fa cap gràcia la perspectiva de jugar-me la temporada, i els possibles títols, amb Pinto a la porteria com a únic recurs, però ho pot fer bé, i es més, ho ha de fer bé.
Del partit d´ahir poca cosa a destacar. El Celta és un equip, diguem-ne, amable, i si a sobre als cinc minuts ja vas guanyant, i als vint en portes dos a favor, doncs és normal que l´equip desconecti una miqueta i pensi més en la desgràcia del seu porter que en el partit en qüestió, que va servir sobretot perquè Neymar agafés confiança, tot i que sincerament a mi encara no me´n dona gaire, segueixo preferint que juguin Pedro (sobretot) i Alexis (molt bé ahir) amb Messi que no el brasiler. De totes maneres se suposa que és un crack mundial i que ens ha de donar moltes nits de glòria, però de moment no està responent a les expectatives. Esperem que ho faci, no sempre tindrà un equip com el Celta davant, sinó més aviat al contrari, i la nova prova de foc es diu Cornellà. Potser no juga, tenint en compte que dimarts hi ha Champions, i per molts diners que hagi costat no pot jugar sempre per reial decret, la temporada de Pedro i Alexis ha estat molt millor que la seva, per molt que ahir fes dos gols i estigués més inspirat que en anteriors partits.
De l´equip em va tornar a agradar molt Bartra, tot i algunes petites badades, i la verticalitat de Sergi Roberto a la segona part. Iniesta va estar excels a la primera, amb una passada sensacional a Messi, origen del segon gol blaugrana, i el seu estat de forma és una de les millors garanties per afrontar amb èxit un final de temporada que promet ser apassionant. I sense Valdés a la porteria que, si no passa res extrany, va jugar ahir els seus darrers minuts com a culé. Trist.
foodandfoot 