Restaurant Gresca

Vaig assabentar-me de l´existència d´aquest petit gran restaurant en llegir una entrevista al seu propietari i xef a la revista Cuina, quan de fet la seva excel.lència era ja quelcom més que un petit secret compartit per uns quants privilegiats. Així que no vam perdre gaire temps i un divendres al vespre ens hi vam deixar caure…

L´experiència va ser, globalment, molt bona. Segurament vam trobar a faltar més rapidesa en servir-nos el primer plat i, sobretot, una inexplicable lentitut en portar unes postres que no requerien cap tipus de preparació a l´instant. Vaja, que estaven fetes al moment de començar el servei i que només s´havien d´emplatar. Tampoc ens va agradar, tot i que ho podem entendre, que per “servei i pa” ens cobressin tres euros per cap. Pel pa? Volen dir aquella llesca solitària que ens van donar? El servei va ser correcte, però ja dic que va deixar una mica que desitjar. Potser el fet que precisament aquella nit no hi era el xef titular podria explicar algunes coses, però bé, la realitat és que vam menjar molt i molt bé i que, malgrat els peròs ja exposats, hi tornarem de ben segur.

Va obrir la tanda un mini entrant de bacallà molt bo…

IMG_5770

Els primers van ser exel.lents! L´Anna va demanar un ou souflé que venia acompanyat d´uns tagliatelle de patata al nostre gust excessivament al dente, i un ou molt i molt bo…

IMG_5773

Jo vaig optar pel que ja és un dels grans clàssics de la seva carta, la truita de fines herbes i cansalada acompanyada d´un tomàquet entre fumat i escalivat senzillament memorable, i unes molles de pa cruixent. La truita tenia un sabor i una textura de traca i mocador!

IMG_5772

Per als segons vam optar per dues propostes radicalment diferents. L´Anna va optar per unes vieires amb col-i-flor i cansalada que ella va trobar delicioses…

IMG_5776

…mentre que jo vaig apostar pel colomí al gingebre, un bingo com una casa de pagès, amb un punt de cocció senzillament excepcional. A nivell personal vaig trobar massa al dente les pastanagues que l´acompanayven, però bé, és quelcom totalment secundari i quasibé sense importància.

IMG_5775

Els postres també ens van agradar molt. Una coca de roquefort amb poma àcida a la que, possiblement, li mancava més quantitat de poma per exercir de contrast al roquefort. Deliciosa, però, eh.

IMG_5778

I jo, veient que altres clients ho havien demanat, vaig voler tastar el pastís de llimona amb sorbet de fruites del bosc que els hi quedava del servei del migdia, on fan un menú molt celebrat per 18 euros. El pastís era dels millors que he tastat mai!

IMG_5777

Tot això regat per un vi bo boníssim, un Priorat que recomano molt i molt!

IMG_5771

En fí, vam sortir, vi inclòs, per 60 euros x cap. Potser uns eurillos menys, 50 per cap, hagués estat més ajustat, però queda apuntadíssim a la meva llista de restaurants preferits de Barcelona.

~ per picanyol a 05/03/2014.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: