Peu i mig a quarts…

Gran resultat de Barça a Manchester, un 0-2 davant un equip que no demostra ser superior a tu és un grandíssim resultat, un marcador que tothom hagués firmat amb els ulls clucs abans de començar el partit però que deixa algunes ombres sobre com va gestionar el partit l´onze blaugrana, sobretot si tenim en compte que va jugar més de mitja hora contra deu i, especialment, si recordem que llevat dels deu minuts següents al primer gol el Barça semblava que es conformava amb el 0-1…i es podia haver pagat car.

Tots esperàvem un City sortint en tromba, en plan Chelsea, a no deixar respirar al Barça, a pressionar-lo, a discutir-li la pilota i fins i tot la possessió. Pellegrini ho havia repetit per activa i passiva, però a l´hora de la veritat vam descobrir que anava de farol. I dels grossos. Cert que els de Manchester van fer un pas endavant a partir del minuta 20 aprox, però els primers 20 de partit van ser totalment del Barça…d´aquell que la toca i la torna a tocar però sense gens de profunditat. Fins i tot no semblava un partit de Champions. Algun xut des de fora l´àera, això sí. De sobte es va notar que els blaugranes feien un pas enrere i el domini va passar a mans angleses, almenys superficialment. Una espectacular internada de Touré, alguna acció de Silva, Negredo tocant els nassos a Piqué però poc més. Va ser una primera part de dos equips menys ambiciosos del que haurien d´haver estat, fins i tot un xic porucs, especialment el City, sense cap oportunitat clara de debò.

A la segona es va repetir, ja d´entrada, el guió de la primera…amb una subtil diferència…el penal a favor del Barça. Ara resulta absurd preguntar-se si va ser dins o fora, la televisió mostra amb claredat meridiana que la primera falta, la que provoca que Messi caigui, es fora. Trobo curiós que es digui per alguns llocs, i sembla que els diaris anglesos són “un d´aquests llocs”, que si la falta acaba dins és penal. Jo no ho havia sentit a dir mai. I la falta prèvia (perdó, suposada falta prèvia) de Busquets a Navas (desparegut quasi tot el partit el sevillà) la veritat es que ni la recordo. Sí tinc molt present, però, que en els següents deu minuts el Barça va perdonar dues o tres ocasions de gol, especialment en una acció asfixiant contra la defensa de City on es va recuperar la pilota fins a quatre vegades seguides, totes elles molt aprop de l´àrea. Llavors va venir el gol mal anulat a Piqué i…relaxament. Per molt increíble que sembli el Barça es va dedicar a passar-se la pilota tranquilament, a deixar que passessin els minuts sense aparentment tenir en compte que els anglesos també tenen amor propi, i que mai pots donar per tancat un partit a la Champions quan vas guanyant 0-1. I no sé si inconscièntment o a causa del petit pas endavant que va fer el City (l´entrada al camp de Nasri hi va tenir molt a veure) però el cas es que el Barça es va veure tancat al seu camp, i quasi a la seva àrea, durant uns minuts. Va haver d´aparèixer Valdés (ahir horrible en les seves sortides per alt) per aturar un xut quasi a boca de canó de Silvia que era gol o gol, excepte quan hi ha Valdés per defensar-ho. El Barça va intentar recuperar el control, cosa que tampoc li va costar gaire, però semblava més interessat en conservar la pilota que en buscar el gol que deixés sentenciada l´eliminatòria. Ho podia haver fet vàries vegades però ,quan semblava que tornarien a casa amb una renda massa petita per com havia anat el partit, Alves es va treure de la màniga una magnífica jugada que va acabar dins de la porteria rival gràcies a una excel.lent definició entre les cames de Hart per part del lateral brasileny. De pas es redimia d´una que havia fallat uns quants minuts abans i que encara no sap com la va fallar. La darrera, just sobre el minut 45, va entrar i va fer justícia al domini blaugrana, malgrat que una mica més i no hi són a temps.

La sensació que deixa el partit és que el City va oferir molt menys del que s´esperava d´ell, es va assemblar més a l´equip de Mancini que a l´actual City de Pellegrini a la Premier, un Pellegrini que va fer de Mourinho enganyant a tothom sobre el que faria i comportant-se exactament com ho hauria fet ell després en una lamentable roda de premsa, on tot va ser culpa de l´àrbitre, res d´ell ni del seu equip. Molt trist. El Barça, per la seva part, va donar una bona imatge global però va deixar molts interrogants per aquesta insistència a conservar la pilota en comptes d´anar a intentar ampliar el marcador, cosa que finalment va aconseguir quan ja ningú hi comptava. Es podria dir que vam veure a un Barça seriós, amb uns grans Piqué i Alves, un bon Iniesta i un Alexis que no va justificar l´elecció del Tata en l´alineació inicial, un Barça que va tenir la pilota però que li va faltar profunditat i punteria. Això sí, un Barça que torna a casa amb un 0-2 a l´eliminatòria, un resultat que posa peu i mig a quarts. Allà, llavors, potser hauran d´espavilar més.

~ per picanyol a 19/02/2014.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: