Torna el gran rondo (i a Madrid ja es veuen guanyadors…)

Ahir a la nit vam veure a un gran Barça. Sí, n´estic convençut, i encara podia haver estat més gran si s´haguessin aprofitat les nombroses oportunitats que es van tenir sobretot a la segona part, i es clar, si al final no s´haguès encaixat un intrascendent gol que de totes maneres va ser molt simptomàtic de la fragilitat de l´actual sistema defensiu blaugrana: a la primera que l´equip es va destensionar va i ens foten un gol. I es que, apart del fantàstic xut de Vela al travesser no recordo cap oportunitat clara de la Reial en tot el partit, i sí tinc molt present el gran rondo que van practicar els culés sense cap mena de pressa, i encara menys a partir del gol de Messi.

Jo era, naturalment, dels que pensaven que no feia cap falta treure l´onze de gala (excepte Pinto), o quelcom molt semblant, per defensar un 2-0. Les precaucions del Tata Martino em semblaven, i em segueixen semblant, excessives. Si ahir no podien jugar de titulars Sergi Roberto, Tello, Song o Bartra doncs “apaga y vámonos”. També es cert que a Sevilla van jugar uns quants d´ells, i era un partit important. No decissiu, però important. Com de fet ho seran tots d´aquí al final de la Lliga. Ahir però es tractava d´assegurar com fós passar a la final de la Copa i en un missatge força clar Martino va fer jugar a “els bons”. Amb l´excepció d´Alexis, i a l´espera de Neymar, aquests són els preferits del Tata. I la veritat és que ahir la va encertar, naturalment, amb la inestimable col.laboració d´uns jugadors que van sortir endollats des del primer moment, que no va tenir cap badada defensiva (amb l´excepció pràcticament del gol donostiarra) i que van brillar tots molt, i molt. Fins i tot Alves, i la parella de centrals, impecables al tall tota la nit. Cesc va estar també molt bé, Pedro va fer una demostracio de compromís i sacrifici enorme, i Iniesta va demostrar que ha tornat. I Messi? Bé, el petitó va fer un golàs (en col.laboració amb el porter reialista, tot s´ha de dir, però eren ell sol contra cinc defenses…i la pilota va acabar a dins de la seva), i després es va dedicar a divertir-se en un rondo gegant que va durar quasibé tot el partit, potser amb l´excepció dels deu primers minuts de la segona part, on va semblar que l´equip encara era als vestidors. La resta, però, va ser un festival de combinacions al primer toc, ràpides, marejants per al rival, amb l´inconfusible segell del millor Barça. Anar tocant i tocant, sobretot a la primera part. A la segona potser es va buscar, tot i que tampoc sense cap  mena d´obsessió, la porteria de la Reial, i de fet podia haver caigut una golejada d´escàndol. Potser així a Madrid avui no estarien tan triomfalistes, ni dirien coses com que “el Barça ha pasado sin mayor gloria, y con poca resistencia de la Real”, com si l´Atlético fes un gran partit al Bernabéu (dos gols de rebot madridistes, un penal no xiulat…), i no parlem del partit de tornada. En fi, si ells volen creure que “hoy el Madrid es mejor que el Barça” doncs que ho creguin.

La veritat, però, és que semblen en millor estat de forma, a nivell general, però el partit d´ahir convida a l´optimisme, mentre que per a ells és la constatació que “el Barça pretende ser lo que fue pero no lo consigue”. Confonen que estan segurament en un millor punt amb “es mejor”. I obliden que la final de Copa és d´aquí dos mesos, en plena Setmana Santa (estan bojos?), i sembla que les darreres rabietes contra els àrbitres per part dels blancs poden cristalitzar-se amb la designació de Mateu Lahoz per arbitrar la final. I, a més, tot això constata una cosa, almenys a nivell personal: una cosa és que nosaltres critiquem el joc de l´equip, etc, etc, i l´altra que ho facin des de Madrid, en particular “l´amic Relaño”, autor de totes les frases encomillades que he posat i de sentències com “es un equipo que solo se parece al que fue, y que es un buen equipo si no lo camparas al de antes”. I tot això amb els dos equips empatats a punts a la Lliga i ambdós a la final de Copa. Cert que no estem del tot contents amb el Barça aquest any, però eps, que callin la boca, denoto un triunfalisme que ens vindrà la mar de bé. Em sembla perfecte que es doni al Madrid no solament com a favorit sinó quasibé com a proper campió…a dos mesos de jugar el partit. Ja sé que ells fan la seva feina, i que els plumilles catalans farien el mateix, però que collons, fan grima, així de clar.

Jo sóc mega crític i ahir vaig disfrutar veient transicions ràpides, jugades al primer toc, anticipació, compromís, lluita, concentració…tot això en part pel fet d´haver agrupat a tots els “jugones”, tot els que la toquen i remenen millor, renunciant pràcticament al tercer davanter i jugant, a la pràctica, amb un 4-4-2, que bé es cert que de sobte es podia convertir en un 2-4-2-2 quan Pedro i Iniesta es movien cap al centre per deixar pas als dos laterals, uns Alves i Alba que van brillar molt durant tot el partit.

Veurem com evoluciona tot això, si el partit d´ahir es converteix en un punt d´inflexió per oblidar desastres absoluts com el partit del València, els primers 30 minuts a Sevilla, i en certa manera també el partit d´anada a casa de les semis de la Copa. A la Lliga no es poden deixar escapar més punts i a la Champions ens espera el partit del City en uns dies, veritable primer “match ball” de la temporada. I si ens plantem a Manchester amb la mentalitat, l´inspiració, la movilitat i el sacrifici d´ahir, més un puntet més de punteria, podem aspirar a grans coses. Caldrà, però, fer un partit perfecte, o quasibé. I, per cert, estic d´acord amb els amics de RAC1 en que possiblement veurem el mateix onze que ahir, amb el llògic canvi a la porteria. Els altres, però, seran els que van classificar a l´equip per a la final de Copa.

Un darrer apunt: em sembla malaltissa la manera en que gestiona els canvis l´entrenador blaugrana. Amb l´eliminatòria totalment vista per a sentència no va fer el segon canvi fins al minut trenta de la segona part (la Reial n´havia de fer 4!), i de manera incomprensible va mantenir a Busquets pràcticament tot el partit, i tenia una targeta. Això va ser jugador amb foc, i de manera innecessàraia. Em sembla bé que dossifiqui a Xavi, però que el canvii per Sergi Roberto, no per Song! I m´agrada que surti Song, però per Busquets, per favor! I bé, no cal fer un canvi al minut 88, per favor…tal i com va anar el partit d´ahir podia haver fet el primer canvi als deu minuts de la segona, el segon als 20 i el tercer als 30…la veritta és que no ho entenc, però bé, ell és qui mana.

~ per picanyol a 13/02/2014.