Mitja Lliga perduda?

Exageren els que diuen que ahir vam deixar escapar mitja Lliga? Home, amb quasi tota una segona volta per jugar poden passar moltes coses, moltes, però el que està clar es que ahir ningú, ni els mateixos jugadors del València, s´esperava aquest increíble 2-3 al marcador. Des dels temps del Piojo López que els valencians no feien tres gols al Barça, i menys al Nou Camp. I, pensant-ho millor, potser sí que ells s´esperaven treure alguna cosa, sobretot quan a la mitja part havien conseguit empatar un partit que si haguès anat al descans amb 3-0 ningú podria dir que haguès estat un resultat injust…

Al principi tothom se les prometia molt felices, sobretot després de veure que Alexis seguia enratxat i marcava un gol amb un punt de sort que posava el partit a la mida del que volia el Barça, 1-0 als cinc minuts. L´equip combinava bé, es movia, tenia la posessió quasi absoluta de la pilota, presionava i quan la perdia no passava pas gaire estona sense tornar-la a tenir. Es veia, però, que en els trams finals de les jugades no s´acabava d´estar fi, i Messi no brillava excessivament, més aviat al contrari, apareixia el Messi més individualista que provava de solucionar ell tot sol la jugada en comptes de buscar al company millor desmarcat. Anaven pasant els minuts i no es veia que el València estigués especialment angoixat, i el Barça seguia posant setge a la porteria d´Alves com si d´un equip d´handbol es tractés, clar que els valencians es defensaven amb una doble linia de 4 o 5 homes fins i tot que deixava , perdó, que no deixava passar quasibé res. I quan el Barça aconseguia trencar aquesta teranyina el jugador de torn fallava el seu remat o fallava en el seu intent de fer la passada de la mort. De sobte veies que el València intentava estirar-se, però sense arribar a res. Tot i això, a la sortida d´un còrner on Valdés va sortit a collir bolets van estar a punt de marcar, i a la segona la pilota va anar a dintre davant la passivitat i manca de contundència de la defensa del Barça, just quan possiblement els blaugranes ja pensaven en el descans.

No sé què els hi va dir el Tata Martino als seus jugadors, però res de bo a jutjar per la desastrosa segona part que van fer, de llarg la pitjor de la temporada. Un xut a porta, i ja al final del partit, és tot el bagatge ofensiu de l´equip, penal dubtós apart. No se´n salva ningú. Una defensa calamitosa, tots, Valdés inclòs. El segon gol valencià, certament afortunat i difícil de veure a can Barça, va ser producte d´una jugada mal defensada, d´una sortida a mitges de Valdés i d´una incapacitat manifesta de Dani Alves per impedir la rematada d´un jugador de metre 63. Semblava que els jugadors s´havien desconectat, eren ves a saber on, al vestidor, no sé, el cas es que després del cop de mà arbitral (sembla que el penal no era gaire penal…) el Barça va seguir jugant a un ritme super parsimoniós, com si la cosa no anés amb ells, mentre el Valencia, ara sí, veia que tenia davant seu l´oportunitat de la dècada. Ahir dissabte 1 de febrer era el dia de donar la campanada, sí, es podia guanyar al Barça, i a sobre al Nou Camp. I en un tres i no res van tornar a marcar, en una altra jugada pèssimament defensada. Llavors el tècnic blaugrana va tornar a demostrar que el tema dels canvis no és la seva especialitat i va substituir a l´únic jugador que intentava posar ordre davant de tant desgavell, a l´únic que baixava a buscar la pilota i intentava dotar a l´equip de cert criteri, ja que els seus companys a la medul.lar (desconegut Busquets, inoperant Fàbregas) sumaven punts a candidats a pitjors jugadors del partit. Entrava Iniesta, però per desgracia la presència del manxec poca cosa va aportat. Una mica més de ganes potser, uns quants intents de desbordar, però en general poca cosa. Martino ho va acabar d´arreglar posant a Tello, fent baixar a Messi al centre del camp (de fet s´hi va passar quasi tota la segona part) i retirant a Cesc. Res de res, ni un miserable xut a porta, una dimissió general en tota regla que va deixar al soci KO. No semblava que s´anés perdent, i de fet el més normal haguès estat que Messi marqués en la darrera jugada del partit, però inexplicablement la pilota va marxar fora, i amb ella la possibilitat d´empatar un partit que mai s´hauria d´haver perdut, que mai s´hauria d´haver deixat escapar de les mans d´aquesta manera, fallant un munt d´oportunitats a la primera part i fent com si la cosa no anés amb ells a la segona.

Jo no hi trono explicació, encara no entenc com van poder jugar d´aquella manera en una segona part indigna d´un equip que vol guayar la Lliga, i a sobre venint d´un partit, el del Malaga, que havia estat tot el contrari. El fet es que s´han deixat escapar 7 punts en un mes i que ja no se sap quina és realment la tendència de l´equip, quin rumb porta, i si realment ha estat un accident o un punt i seguit després dels empats contra Atlético i Llevant. Hi ha com la sensació que tants punts no es poden escapar en tan poc temps i que això pot passar factura, que els dos equips de Madrid estan molt forts i sobretot que el marge d´error és zero.

~ per picanyol a 02/02/2014.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: