Recuperant el to…

Una cosa és guanyar a Cartagena, Copa del Rey, i l´altra fer-ho marcant sis gols a la Champions. Encara que sigui contra un desmotivat i destensat Celtic de Glasgow, equip que recentment se´ns atravessava a casa. Fins i tot just abans de l´inici del cercle virtuós ens van fer fora de la Copa de la UEFA. I l´any passat es va guanyar de casualitat a casa. L´altre dia no, per fi es va veure a un equip com ha de ser un aspirant a guanyar-ho tot.

Jo em vaig quedar a casa, i a sobre no vaig poder “vendre” el seient. I un cop comprovada l´assistència al camp vaig entendre el perquè. 40 mil socis havien tingut la mateixa idea que jo, pensaments probablement semblants: tenia pinta de partit “tostón”, equip petit que es tanca i equip gran que s´obstina a entrar pel mig, que no xuta des de fora de l´àrea i que fa un partit més aviat per oblidar. Doncs no tu, “mi gozo en un pozo”, vaig mirar des de casa (això sí, “amortitzant” l´Imagenio…) com el Barça es va trobar a un desconegut Celtic i clar, venint del que venien no ho van pas desaprofitar. Cert que marcar a les primeres de canvi va ajudar. Sempre ajuda, però en partits com aquest encara més. Si el Celtic tenia alguna possibilitat de presentar batalla se´n va oblidar quasibé de seguida, i el Barça, malgrat una bona estona on no parava de precipitar-se, especialment a la darrera passada, va anar agafant el to i finalment va aconseguir lligar fins al final dues grans jugades, cosa que no havia fet encara malgrat les ganes que (aquesta vegada sí) hi posaven tots. Alexis recuperava la seva millor versió, Pedro semblava que anava pel mateix camí (malgrat les queixes del de Tenerife la competència entre ells dos per un lloc a la davantera està sent molt beneficiosa per a tothom), Neymar mirava d´acostumar-se a jugar pel mig, Xavi agafava un bon to, Busquets controlava eficaçment i Sergi Roberto, la (agradable) sorpresa de l´alineació demostrava (de nou) que pot ser perfectament titular i que de fet hauria d´entrar més regularment a l´onze inicial de cada partit. Però hi havia precipitació, en part per les ganes de fer-ho bé, ganes que com deia es van materialitzar brillantment en el segon de Pedro i el tercer, magnífic a nivell global, de Neymar.

3-0 al descans, tot al sac i ben lligat. Jo ja em preparava per a una segona part soporífera però tu, a les primeres de canvi una nova gran jugada col.lectiva (la millor noticia de la nit, poder lligar aquest tipus de jugades) va culminar en un bon gol de Neymar. 4-0 al minut 2 de la segona part. I l´amic Tata que no va fer el primer canvi fins passat el minut 20…i el segon quan l´equip ja havia fet el sisè, en un afortunat remat d´un Tello que malgrat el gol no està demostrant merèixer més minuts, vaja, que no aprofita ni de bon tros els (pocs) que ha tingut fins ara. Tot això es va anar fent davant l´impassible mirada d´un Celtic que va contribuir, amb el seu abstentisme i falta de nervi, a que el Barça fés el que volgués. Igualment, sis gols s´han de fer, i en el cas concret de Neymar fer-ne tres té mèrit, i si a més ho adorna amb detallets com el que va fer en el seu tercer doncs encara millor. Va fer un bon partit, un molt bon partit, i com la resta dels seus companys no es va adormir després del 4-0, va seguir buscant fer més gols, més combinacions, més jugades. Va seguir pressionant, en definitiva, va fer el que s´espera sempre d´uns jugadors que ens havien acostumat a l´excel.lència, i que feia molt que no oferien un partit com el del dimecres passat. Malgrat ser contra un equip que ja estava eliminat i que ni tan sols optava a jugar l´Europa League, que no va oposar cap tipus de resistència però que a la que algú es va despistar en defensa va fer un golet i tot.

S´ha de valorar, doncs, en la seva justa mesura, i aquesta és la d´un equip que semblava haver perdut el nord, que havia ofert la seva pitjor imatge contra un equip molt inferior com és l´Ajax i que ara oferia la millor, unes poques setmanes més tard, contra un que tampoc li arriba a la sola de la sabata però que tradicionalment havia estat sempre un rival incòmode. I va reaparèixer la pressió, l´ambició, les ganes i sobretot la continuitat de tot això en un joc vistós, ràpid i alegre. El que se li presuposa al Barça. Benvingut sigui de nou, ara només toca reafirmar-ho a la Lliga i no deixar que el Madrid s´apropi més.

~ per picanyol a 13/12/2013.