I ara què?

Si a Amsterdam va ser la manca d´intensitat, a Bilbao va ser la manca…d´idees? Juga realment el Barça amb menys ganes i, en conseqüència, amb menys recursos? Entra dins de les possibles previsions perdre a San Mamés? Potser sí, però la realitat és que no passava des de feia quasi 20 anys, i per descomptat no n´hi ha prou amb els 20 bons minuts que van oferir a la primer part. Ni en conya, perquè de fet no es va treure res positiu d´aquell domini. I a sobre a la segona part, per indolència, per aquell “anar fent” que s´està convertint en quelcom perillós, es va deixar escapar un partit que de fet no es va merèixer guanyar. I el pitjor de tot es la sensació que alguna cosa s´està escapant de les mans.

Recordo que l´any passat anàvem fent per Europa fins que a vuitens el Milan ens va guanyar 2-0 en un partit que s´havia jugat per guanyar-lo. Però es va escapar per no tancar el partit quan s´havia de fer, bé, per no marcar quan s´havia de marcar. Llavors es va dir que Europa en va tocar la cresta, que ens començava a posar a lloc. Després va venir aquella justeta eliminatòria contra un PSG encara no prou madur per guanyar-nos i, a continuació, la clatellada. Sí, a casa arrassàvem, tot i no poder contra els blancs a la Lliga en partit directes (i no aprlem de la Copa), i fins i tot es van igualar els 100 punts del Madrid de Mourinho. I aquest any, com no variin gaire les coses, anem pel mateix camí, amb la diferència que el Madrid, passats els primers dos mesos de dubtes d´Ancelotti (que els hi ha costat perdre uns quants punts, inclosos els del Nou Camp), sembla que està molt més endollat. I amb una corva ascendent en quant a joc i resultats. Se´l veu, ara per ara, molt més segur que el Barça. I, a sobre, hi ha un tercer en discòrdia, que l´any passat ja va treure el cap i aquest sembla que ha vingut per quedar-se. Almenys aquest any. Sí, l´Atlético de Madrid és co-lider amb els blaugranes, ha guanyat al Bernabéu i se´l veu molt més conjuntat i treballat que a un Barça…dubtós? espès? sense idees? No, sense joc. Uns quants diran, resultats en mà, que anem líders i que l´equip s´està adaptant als mètodes de l´entrenador. Bé, potser, però som a principis de desembre i ara mateix tot són dubtes a Can Barça, mentre que els dos equips de Madrid tenen les coses molt clares. Sobretot els de Simeone. Ancelotti “només” té el problema de fer jugar junts a Bale, Cristiano i Benzema quan ell voldria que jugués DiMaria. Però ha recuperat a Xavi Alonso i tot i que se´ls hi ha lesionat Khedira sembla que comencen a tenir el model clar. Mentrestant nosaltres exhibim indolència i desganisme a Europa, sense ser capaços de guanyar a un equip més aviat fluixet com l´Ajax malgrat tenir 40 minuts per davant, un 2-1 en contra al marcador però jugant contra deu. I no solament això, sinó que en aquests llargs minuts no es va ser capaç de crear moltes ocasiones clares de gol que diguem, problema que s´ha tornat a repetir a San Mamés de forma encara més alarmant. Si, entre els minuts deu i 35/40 el Barça va mostrar (quasi) la seva millor cara, es va combinar bé i ràpid, la velocitat de circulació de la pilota era la que tots desitgem i la sensació de domini era indiscutible, però més enllà d´una claríssima ocasió de Neymar (de moment força “fallón” de cara a porteria) jo no vaig veure cap més remat entre els tres pals, de fet no vaig comptar cap ocasió clara de gol. Si això és fer una gran primera part (“només ens va faltar el gol”, dirien els jugadors o el míster…només???!!!) a mi que em pengin. Dir que l´equip va millorar molt respecte a Amsterdam no val, això es presuposa, es dona per descomptat. No era precisament gaire difícil. Però bé, concedim que es va jugar força bé…i llavors perquè no es va rematar la feina a la segona? L´equip hauria d´haver sortit a totes, a mossegar, a pressionar, i en comptes d´això es va posar a jugar tan tranquilament, a esperar que la fruita caigués de l´arbre pel seu propi pes. I el que va caure va ser una garrotada mortal en forma d´una contra inapelable que per postres Montoya, tot sol es cert, no va saber defensar davant Muniain. A la repetició s´apreciava clarament com de tou havia estat el defensor del planter. I com un Mascherano totalment fora de forma, sense confiança, preferit per l´entrenador en la seva defensa de les rotacions dels centrals de dos en dos (si Puyol, que encara no està al 100%, no haguès estat lesionat potser haguessin jugat ell i Bartra), tampoc va estar gaire encertat en la jugada. El pitjor de tot, però, va ser la reacció, o la “no-reacció”, de l´equip a partir de llavors. Tu veies que no s´ho creien, que pràcticament es donaven per vençuts, i la realitat va ser que l´equip quasibé ni va inquietar a la defensa de l´Atheltic a partir d´aquell moment, que no es van llançar en tromba a com a mínim intentar empatar. La reacció del Tata Martino va ser treure Sergi Roberto per Xavi i més endavant Pedro per Iniesta. Dues vaques sagrades en hores baixes per a) una de les grans esperances de futur, que hauria de començar a ser titular de tan en quan (ojo, però, que quan l´equip no juga bé es més difícil introduir aquest tipus de jugadors) i b) per un jugador també en hores baixes però que aquest any té gol. Pocs recursos, cap canvi tàctic i una demostració de com està tot plegat quan al minut 91 l´equip va ser incapaç de treure la pilota des de la seva defensa.

En el fons de tot, per mi, hi ha un tema que potser s´haurà d´abordar de veritat, però reconec que no tinc gens clar com s´ha de fer: aquest equip s´ha de renovar de veritat perquè no juga com abans, i tot i ser molt difícil s´ha d´intentar. Tenir Zubi de secretari tècnic no ajuda, perquè havia de renovar l´equip i no solament no es va atrevir sinó que va fitxar a Tito com a relleu de Guardiola, per entre altres coses tenir contents als jugadors. Ha anat renovant a totes les vaques sagrades menys a una que per mi era tan o més imprescindible que les altres i, sobretot, molt més dificil de substituir: Victor Valdés. Tan dificil que ho ha ajornat un altre any. No ha estat capaç de fitxar a ningú malgrat que es deia que calia un home per banda (bé, Neymar no ho compto, no l´ha fitxat ell ni ha negociat el fitxtatge tampoc), no va portar al central que tampoc està tan clar que es necessiti si confies en Puyol (Bartra és claríssimament un actiu, almenys ho sembla, vaja). I òbviament recolza tot el que diu un Tata Martino cada vegada menys convincent a la sala de premsa. De fet no cal ni sentir el que diu, jo no me´l crec, com tampoc em crec a Zubi quan parla. Diuen que Guardiola se´n va anar per no voler o per no poder o perquè no li deixaven fer la revolució que creia s´havia de fer per seguir guanyant-ho tot. Que sí, que és molt difícil, però com no espavilin de veritat aquest any no tindrem la Lliga com a excusa. Ara mateix el Barça no es el millor equip de la Lliga, no, com a molt és el tercer millor equip, i a Europa hi ha uns quants equips que ens podrien posar en evidència. I això sense comptar amb l´Ajax o el Bilbao…

~ per picanyol a 02/12/2013.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: