Trist clàssic

Trist, trist potser no, ja que va acabar molt bé, però sí que va ser un clàssic amb un joc decepcionant per part dels dos equips, i malgrat el golàs de l´Alexis (des de ja un dels millors que s´ha vist mai en un Barça-Madrid) i el bon gol de Neymar hi va haver ben poques coses a celebrar. Els jugadors dels dos equips estan lluny del seu millor estat de forma (Cristiano Ronaldo apart…i Neymar i Alexis, juntament amb Busquets, potser entrarien en aquest apartat) i els dos entrenadors poca cosa interessant van aportar, ben al contrari, amb unes alineacions porugues i políticament correctes.

Es clar que la confusa alineació del Madrid només va agradar a Florentino Pérez…i a tot el barcelonisme! Sergio Ramos de migcentre? S´ha tornat boig Ancelotti? Si mai ha jugat en aquesta posició! I Bale…de davanter centre? Això sí que es posar en calçador a un jugador, mare meva. No em feia cap mena de por, de fet com es va comprovar a la mitja part el Madrid, bé, el seu entrenador va regalar els primers 45 minuts, els va llençar a les escombraries, i sort va tenir que davant hi havia el Barça més conformista i poc inspirat, gens segur, dels darrers anys. Un Barça amb Cesc de fals 9 i Messi a la banda…perdó? No es que em sembli malament del tot, ja que tothom té clar que Messi de fals 9 és temible i fan el que sigui per aturar-lo, per això segurament Ancelotti va posar a Sergio Ramos de cinquè defensa, però això semblava més aviat una mesura per tenir encara més control al centre del camp que una aposta ambiciosa. I no, no és pecat intentar contrarrestar els contraatacs del Madrid, però…

La primera part no es va veure a un gran Barça però sí que els culés tenien el control del partit, el Madrid no feia absolutament res, Bale no tenia camp per córrer i Sergio Ramos semblava que li prenia les mides a la seva nova posició ja que no tenia a Messi al davant, i el noi anava d´allò més perdut. El primer gol no va trigar pas gaire, però llavors el Barça, llevat d´una gran ocasió de Messi, d´aquelles que és gol o gol, però Leo no està fí i es nota. Com de fet tot el Barça, ja que tenint el Madrid a l´abast el va deixar viure, l´equip no va anar a per totes, a intentar resoldre el partit a la primera part. Semblava o bé que no podia o que ja li estava bé, una sensació que ja s´ha manifestat en partits com el de Milà i a la qual no ens hi acabem (ni volem) d´acostumar. També és cert que molta sensació d´electricitat no donava el Barça, anava fent, remenant la pilota però sense movibilitat, sense profunditat, sense apretar les dents més enllà de l´estrictament necessari. I així, amb la sensació que jugaven amb el fre de ma posat, com calculant les seves forces, es va acabar una primera part sense gaire joc i sense pràctivament cap notícia del Madrid, més enllà de la quasi certesa que a la segona part ni Bale ni Sergio Ramos durarien molt a les seves respectives posicions. A can Barça Cesc s´havia fet un fart de córrer però sense molt de sentit, Xavi havia fallat més pilotes de les habituals, Busquests aguantava l´equip pel darrera i Neymar li donava movilitat a davant. Messi? Desaparegut.

Als segons 45 minuts el Madrid va apretar les dents i Ancelotti va començar ben aviat a intentar recompondre l´equip, a posar les peces al seu lloc. Primer va entrar Illarramendi per Sergio Ramos (llògic) i poc després Benzema per Bale (encara més obvi). I així el madrid va començar a tocar-la, a anar-se´n endavant, a collar al Barça, tot i que fins a la primera gran ocasió de Ronaldo tampoc havia inquietat gaire a un Barça que havia tornat al camp amb les idees menys clares que al final de la primera part. O sigui, malament. Va semblar que cedia la pilota al Madrid i que, potser inconcientment, es tirava enrera. No hi havia iniciativa, i de cop i volta Valdés treia una rematada a Ronaldo que era gol o gol. I entre això i el xutàs de Benzema al travesser el públic de l´Estadi va veure clar que el Madrid s´havia fet amb el control quasi absolut del partit. Però ves per on Martino va començar a remoure l´equip i va entrar Alexis, l´autoproclamat “jugadorazo”. I per fi, tot i que darrerament ja havia mostrat signes clars d´autoafirmació, es va reivindicar com cal, va deixar clar que sí, que ell és digne d´aquest Barça. El gol, encara més espectacular quan el veus a casa, a la tele, amb tot luxe de detalls, va posar al Barça en un avantatge al qual semblava que no podia aspirar, i tot just quan no feia res el madrid havia reclamat un penal que…va, sí, ho era, encara que jo al camp no ho tenia tan clar. I llavors vam veure que sí, que guanyaríem el clàssic, gràcies a dues genialitats, sobretot la segona, de dos jugadors, dels pocs inspirats aquella tarda, juntament amb Busquets i Valdés. perquè bé, sí, ja sabem que Piqué i Mascherano són els centrals preferits del míster, i clar, contra el Madrid havien de jugar els que per a ell són els millors…encara que molts d´ells no estiguessin en forma. Afortunadament no va incidir negativament en el resultat, però cap dels dos centrals va fer precisament un bon partit, i decididament Marc Bartra no es mereixia veure el partit des de la grada.

Poc vam veure després del golàs d´Alexis. Una inverosímil jugada d´Alves, amb “canyo” a Cristiano inclòs que per poc no es converteix en el 3-0, i una pèrdua de pilota de Messi que va originar l´única contra del Madrid en tot el partit…i que va acabar en gol…i clar, va servir en safata ala madridistes per queixar-se de l´àrbitre. Ells, precisament ells…jo, es que em descollono, si algú no es pot queixar dels àrbitres són el Barça i sobretot el Madrid, així que millor callin la boca i pensin que si van perdre segurament va ser per haver regalat, cortesia de “Carletto”, els primers 45 minuts amb una alineació marciana. I també perquè sí, els àrbitres s´equivoquen, però fa molt temps que a can Barça hem après (ho vull pensar, com a mínim) que si et queixes de l´àrbitre, o el poses com a excusa per justificar un resultat negatiu, és que alguna cosa malament has fet. Dit això cap dels dos equips pot estar gens content amb el seu joc i tan el Madrid com el Barça s´ho han de fer mirar una mica.

A veure si Messi desperta, si el míster dona més minuts a tots els centrals, si entra més Song, si Cesc segueix en una bona línia, etc, etc…

~ per picanyol a 28/10/2013.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: