Sinistre total…

…i fi de cicle, almenys a nivell Europeu (i mundial). Ahir l´actual Barça, hereu directe i aspirant a continuador de l´obra de Pep Guardiola, va firmar la seva més que probable acta de defunció com a equip dominador (a nivell tàctic, estètic i en la majoria de vegades també efectiu) del futbol europeu dels darrers cinc anys. I ho va fer davant del que, amb permís del Madrid, està cridat a dominar a curt termini el futbol mundial: el Bayern de Munich. Com diu avui Ramon Besa al Pais no hi ha cap equip actualment que jugui tan bé com ho ha arribat a fer el Barça, encara menys el mateix club blaugrana, però sembla que avui en dia s´imposen altres conceptes. No és que els muniquesos juguin de cine, però són super pràctics, compactes, forts física i mentalment, excel.lents a nivell defensiu i ofensiu. Són una màquina, i el Barça les restes d´un equip que ja ha passat a la història i que, com tots els grans equips, acaba de tenir un epitafi molt sorollós. No sé si s´imposa una renovació tan bèstia com la que va seguir al final del Dream Team a Atenes (curiosament, allà també es va perdre 4-0), però és obvi que les forces (tan físiques com mentals) s´han acabat. Ahir va ser una capitulació en tota regla on l´equip no va oferir res per a l´esperança, cap detall, ni un. Es moment de mirar de tancar l´eliminatòria el més dignament possible (s´imposa guanyar el partit de tornada, tot i que no seria cap sorpresa una altra derrota) i potser fer la neteja que diuen Pep Guardiola no es va atrevir a fer. El fet que ahir Tito Vilanova no fés cap canvi fins al minut 83, i ja amb 4-0 al marcador, pot indicar que l´entrenador ha assenyalat als jugadors, tan als titulars com als suplents. O això o no en sap més, i el que realment toca és un canvi d´entrenador.

L´aficionat culé murmorejava tot just eliminat el PSG sobre la poca conveniència que ens toqués el Madrid a l´encreuament de semi-finals, i tothom volia al Dortmund. Jo, pobre de mi, volia al Bayern, l´equip més en forma, perquè pensava que així l´equip es pendria seriosament l´eliminatòria, que posaria els cinc sentits en alerta màxima, que el fet de no ser favorit possiblement ens afavoriria i els jugadors donarien el màxim de si. Vist el que vam veure ahir és d´agraïr realment que aquesta derrota no hagi estat a mans del Madrid, i a més a més té la crueltat d´haver ofert amb nitidesa extrema la realitat (a nivell europeu principalment) dels dos equips, el seu moment de forma tan físic com anímic. Un va cap amunt, imparable. L´altre va cap avall, intentant retenir els conceptes que el van fer l´equip més admirat del món però ,sense la força suficient per poder-ho fer,  assisteix impotent a les contínues fugues d´aigua que pateix el seu vaixell. Els dos han guanyat (bé, el Barça està a sis punts de fer-ho) les seves respectives lligues de manera força clara però el Bayern ha arribat al més d´abril pletòric de forces, guanya tots els seus partits amb la gorra (i amb golejades), ha arribat a la final de Copa i el seu estat de forma és envejable. El Barça ha arribat amb les forces més que justes, té al seu millor jugador entre cotons i molt lluny de la seva millor forma, i guanyarà la Lliga per inèrcia, perquè llevat del Madrid no té rival a Espanya i no ho oblidem perquè va fer la millor primera volta de la història de la Lliga. Però ho va fer a força d´esprimir al màxim els seus mateixos jugadors, uns jugadors que no poden dir ni fava i que ahir es van mostrar impotents per elaborar ni que fós una sola jugada d´atac. Ahir es va posar de manifest el que es veia venir: aquest any, a Europa, s´ha fet una temporada molt justa tot i arribar a semis. Ja es va perdre a Glasgow a la fase de grups, i ni a Milan ni a París es va donar la talla. Només el partit contra el Milan a l´estadi és digne, amb majúscules, això sí. La resta, inclòs el trist partit de tornada contra el PSG, han mostrat la realitat de l´equip blaugrana des que va començar la davallada fa un parell de mesos, on destaca també la trista eliminatòria contra el Madrid. I la del PSG va ser, vist ara amb perspectiva, molt més simptomàtica del que ja va semblar. Un amic em deia que tot i no oferir un gran futbol aquest equip ja era un equip guanyador i que passava les eliminatòries sense jugar bé, però competia, i per això guanyava. I que anys enrera aquell partit, aquella eliminatòria, s´hagués perdut. Bé, ahir a Munich el Barça no va saber competir malgrat el que deien els jugadors abans del matx, va perdre en tots els terrenys amb el contrari i quan va dominar va ser un domini totalment estèril, inútil, sense fer mal en cap moment i, el que es pitjor, sense donar en quasi cap moment cap esperança de poder arreglar-ho. Ara fins i tot es veu la primera part com “mig bona”, quan de fet el Bayern no va apretar, va donar la pilota al Barça i es va limitar a defensar de meravella sense semblar l´Inter de Mourinho o el Chelsea de DiMateo. Mentrestant els jugadors blaugrana anaven fent rondos ben lluny de l´àrea bavaresa i l´aficionat culé pensava, en acabar-se els primers 45 minuts, que o es reaccionava a la segona part o ells apretarien i ens en farien uns quants. Doncs encara va ser pitjor, perquè no va reaccionar ni l´entrenador. Als cinc minuts de la represa ja perdíem per dos gols i no escalfava cap jugador. L´equip, per la seva banda, seguia amb la mateixa apatia i manca d´intensitat que a la primera part. En comptes de serrar les dents i anar a per totes, cosa que per altra banda no s´havia fet en cap moment (en la centrada del primer gol Xavi no fa intenció ni d´intentar anar a tapar-la), els jugadors seguien tocant-la, sense convicció, com desitjant que arribés el minut 90. I mentrestant Tito s´ho mirava, i no activava la banqueta. Amb això va arribar el tercer gol, sí, el d´aquella falta clamorosa a Jordi Alba que encara no puc entendre que no es pités. Suposo que es igual, com diria un altre amic haguessin entrat igualment en una altra jugada. Segurament. Però no deixa de ser curiós el lamentable arbitratge d´ahir, que se suma als ja patits a Milan i Paris. Ahir tres dels quatre gols no haurien d´haver pujat al marcador, tot i reconèixer que hi va haver dos penals a l´àrea blaugrana força clars que no es van pitar. Clar que quan parles dels àrbitres normalment es perquè tu no ho has fet prou bé, i ahir directament no es va fer res bé. Ni tan sols intentar com fos xutar a porta, reaccionar després d´un 3-0 que feia justicia al que s´havia vist. No ho va fer tampoc l´entrenador blaugrana, com reconeixent que no hi havia absolutament res a fer, dient sense dir-ho que cap dels jugadors de la banqueta podia fer res per ajudar a capgirar el marcador. Ni tan sols necessitant un gol sortia al camp el davanter centre titular de l´actual selecció campiona del món. Que aquests darrers partits no estava del tot fi, d´acord, però que té més gol que tots els altres jugadors culés llevat de Messi, clar. Bé, ho va fer després del 4-0, el darrer detall que necessitava Villa per voler marxar a finals de temporada, un canvi que la veritat jo vaig arribar a trobar de mal gust. No es fa un canvi a aquestes alçades, no fas jugar a Villa els minuts escombraria.

Tot plegat molt trist. El Barça ha cedit la seva hegemonia europea, i ara ho ha fet de debò, futbolísticament parlant vull dir, més enllà encara del clar resultat. Per primera vegada en cinc anys no s´arriba a la final de la Champions perquè senzillament el contrari ha estat infinitament superior, quedes fora (no crec en miracles, malgrat que tot és possible…però el Bayern està a anys lluny del Milan) perquè t´ho has “guanyat” a pols. Va ser injust no passar contra l´Inter i encara va ser més injust no fer-ho davant del Chelsea, i per això crec que cap d´aquestes dues eliminatòries havia representat cap fi de cicle. Però aquesta vegada a Madrid tenen raó, el Barça ha claudicat a nivell futbolístic, no dona per més. Potser, només potser, seria capaç d´eliminar a un Borussia Dortmund, i dic només “potser”. Però no ho faria amb el Madrid, no aquest any i amb l´equip en l´estat en que està, i ja s´ha vist que tampoc ho farà amb el Bayern. La llàstima es que una derrota tan contundent eclipsarà una temporada impecable en la seva primera part i justeta en la segona, però una temporada que es tancarà amb una Lliga guanyada amb molta solvència i dues semis en Copa i Champions. Simptomàtic que en les competicions per eliminatòries s´hagi claudicat quan t´has trobat a un rival que en els dos casos i ara per ara són millors que tu. Sobretot, en el cas del Madrid, en eliminatòries directes.

Toca reflexionar, fer una profunda reflexió, reconèixer que s´ha exprimit innecessàriament als mateixos jugadors i, crec, renovar la plantilla. No pot ser que sempre juguin els mateixos perquè d´aquesta manera aquests “mateixos” arriben fosos al mes de febrer/març…i a l´abril ja no s´aguanten els pets. Tens jugadors de moltíssima categoria que per la raó que siguin o no hi confies o no han donat la talla. I així no pots guanyar la Champions. Pots guanyar la Lliga perquè hi ha tanta diferència amb els altres equips que la LFP cada vegada és més com la Lliga escocesa: només la poden guanyar dos equips. I aquest any el Madrid no ha estat per feina a la Lliga excepte en els duels directes amb el Barça, i clar, son només sis punts. I el Barça ha estat molt superior i sobretot ha anat molt per feina però quan s´ha trobat al Madrid s´ha agenollat, suficient per guanyar la Lliga però no per arribar a la final de Copa….En fi, dura però clara realitat, si Guardiola fa bé la seva feina el Bayern pot ser els gran dominador dels propers anys, fins i tot perdent una Champions on ara mateix surt com a gran favorit. Ara, jo d´ells no em confiaria ni un pèl, a partit únic tant el Dortmund com sobretot el Madrid els poden guanyar per molt llançats que vagin. Veurem.

~ per picanyol a 24/04/2013.