Pollastre amb gambes (121/130)
Una de les millors receptes que he fet en aquest apartat i sense dubte de les que a més a més millor m´ha quedat. Una bona cocció i especialment una bona salsa, amb la textura i consistència justa, altres claus per entendre l´èxit d´aquest mar i muntanya clàssic, des d´ara mateix el meu preferit, una delicia.
Ingredients (4 px…si no poso res, les mides són sempre per a 4 px):
Un pollastre tallat a octaus (si sou quatre reserveu un pit x arrabossar, sinó utilitzeu tot el pollastre)
12 gambes
150/200 gr de crancs
farina
1 ceba
2 grans d´all
4 tomàquets madurs
1/2 copa de vi ranci
1/2 copa d´anís sec
15 gr d´avellanes
15 gr d´ametlles
un manat d´herbes lligades: llorer, orenga, farigola, porro
sal, pebre, oli
Enfarinem i enrossim els talls de pollastre en una cassola on en primer lloc haureu saltejat les gambes. Reserveu-ho tot i feu un sofregit amb la ceba, els tomàquets i les herbes. Enfarineu el sofregit quan aquest estigui concentrat i mulleu amb aigua, a ull, un o dos vasos no gaire grans. Deixeu-ho coure una mica i afegiu-hi els crancs. Xafeu-los un cop siguin dins de la cassola amb una mà de morter, afegiu si cal més aigua i els trossos de pollastre i deixeu coure durant mitja horeta a foc més aviat lent, i tapat. Passat aquest temps enretireu el pollastre i passeu la salsa pel colador xinès, apretant bé a fi que deixi anar tot el suc possible. Una vegada tenim la salsa colada la tornem a posar a la cassola de la cocció juntament amb el pollastre i una picada d´alls, ametlles i avellanes, deixatada amb el vi ranci i l´anís. Deixeu coure a foc mitjà, i destapat, durant deu minuts ben bons. Afegiu les gambes quan quedin un parell de minuts per acabar la cocció. Si passat aquest temps la salsa us ha quedat massa clara (recordeu que amb la picada us haurà espessit una mica) reserveu els talls de pollastre i les gambes i deixeu reduir el brou/salsa a foc fort i, naturalment, destapat fins a aconseguir una textura de salsa.
Un triomf absolut, més que recomanable…hi ho podeu fer tranquilament amb gambes congelades! (clar, si us els voleu gastar sempre estarà més bo, però amb gamba llagostinera congelada surt de fàbula)
Reblogged this on Celler-Adocse.