Bartra o Song…o els perills de no haver rotat l´equip

Encara cuegen les conseqüències del partit al Parc dels Princeps i a les tertúlies només se sent parlar d´una cosa: quí ha de jugar de central al costat de Piqué a la tornada dels quarts de final. També, es clar, es parla de la lesió de Messi, però des que se sap que probablement jugarà els maldecaps culés s´han traslladat cap al centre de la defensa on, igual que en altres posicions, es pateixen les conseqüències d´haver apostat en excés per onze jugadors, per fer una alineació ideal, mal dita “de gala”, i no haver aplicat les rotacions que per força s´han de fer si vols aspirar a tots els títols, fomentar la competivitat entre tots els jugadors de la plantilla i per tant no cremar en excés els jugadors. Si a això li afegeixes que l´equip està lluny del seu millor nivell i que el super partidàs contra el Milan a la tornada dels vuitens apareix més com una excepció i no com un fidel reflex de la trajectòria de l´equip, et trobes que les sensacions no són precisament gaire bones de cara al futur de l´equip a la Champions. No, aquest Barça no és el que era, malgrat que òbviament segueix sent molt Barça.

Quan dic el futur de l´equip a la Champions no em refereixo concretament a la tornada contra el PSG, no, jo miro més enllà perquè crec sincerament que tornarem a arribar a semi finals. El problema vindrà llavors, toqui qui toqui, però sobretot si toca el Madrid, per mi el gran i clar favorit d´aquest any. Cert que abans s´haurà de confirmar la superiotitat culé per sobre d´una bona col.lecció de cromos i d´un projecte d´equip que és més del que pensàvem però menys del que ens volen vendre. Cert que a l´anada, i concretament durant els primers 25 minuts, els francesos (bé, hauríem de dir “l´equip francès”, ja que de francesos en té ben pocs) van ser molt superiors i podrien haver marcat com a mínim un gol. El Barça estava a veure-les venir, superat per l´empenta d´un equip que no tenia res a perdre i que va mossegar molt més del que esperàvem, intentant sense poder imposar el ritme de joc que li convencia. Una película vista ja moltes vegades a la Champions, concretament als quarts de final anada, sempre fora de casa. Ja passava amb Guardiola i ara torna a passar amb Vilanova. I passa que quan ens aconseguim expolsar la pressió rival apareix Messi i marca, i també va tornar a passar això en la primera ocasió que es va superar la defensa rival. Cert que com a mínim ja es portaven tres xuts a porta, però no es pot dir que el Barça haguès merescut aquella ventatja, malgrat que ja se sap que no sempre marca primer qui més ho busca o qui més remata.

La lesió de Messi va canviar el panorama i en una segona part molt seriosa, amb un punt especulatiu i, això sí, un control quasi absolut de la situació el Barça es va fer l´amo i senyor d´un partit que semblava plàcid, per fi, però que per obra i gràcia del linier el PSG va empatar. El fora de joc d´un Ibrahimovic (que no hauria d´haver jugat) era tan clar que no val la pena ni comentar-ho, més enllà del fet en sí. L´equip va anar a buscar llavors el segon amb més ganes i el va trobar en una acció de picaresca d´Alexis i a la vegada estúpida per part del porter del PSG. El penal era tan clar com absurd, ja que Alexis ni podia arribar a aquella pilota ni tenia bon angle per rematar en cas que hi arribés. L´empat no era injust però tampoc es podria dir que la victòria del Barça ho fós…i el sorprenent empat final, més enllà del fet que es produís en la darrera jugada del partit (preocupant…), no era en conseqüència gaire injust tampoc. A efectes pràctics era un bon resultat, malgrat les dures conseqüències: sis setmanes de baixa per a un Mascherano imprescindible actualment al centre de la defensa.

I llavors, ara què? Posem a un Marc Bartra que no ha gaudit de la confiança dels tècnics en tota la temporada o apostem per un Song que encara ja jugat menys que el català, i que malgrat haver vingut com a teòric home polivalent quan ha jugat de central no ha transmès gens de confiança? Jo apostaria per Bartra, per política de club i perquè si és membre de la plantilla del primer equip ho deu ser perquè està capacitat per jugar en qualsevol moment. I també perquè ell és central, dimonis, i a priori sempre ho farà millor que un Alex Song que a l´Arsenal va jugar com a molt un parell de vegades de central. I que quan ho ha fet al Barça s´ha vist, i de lluny, que no estava precisament gaire còmode en aquesta posició. Ara bé, i a favor del camerunés, se suposa que sentirà menys la pressió de jugar uns quarts de final d´una competició com la Champions, i clar, que per alguna cosa se´l va fitxar, no? La mateixa pregunta, de fet, val per als dos i exposa d´igual manera un dels mals de l´equip aquesta temporada: si no juga ara, quan ho farà? El mal, clar, és el que apuntava al principi: no haver rotat bé als jugadors provocant que més que mai hi hagués una barrera entre titulars i suplents, apostant sempre pels mateixos jugadors, no utlitzant llevat de casos com les primeres eliminatòries de la Copa a jugadors com Alex Song que ara per ara no semblen oferir moltes garanties, i menys en llocs que no son naturalment els seus. Song sembla un bon jugador, però només ho sembla perquè no hem tingut gaires ocasions de comprovar-ho, i Marc Bartra sembla un molt bon central a qui, potser sí, li manca contundència, però és una contundència que no s´adquireix als entrenaments sinó jugant partits, jugant Lliga i jugant Champions, una experiència que Song sí té pel seu passat a l´Arsenal…on per cert no va guanyar res. En fi, que la tenim liada, i francament no m´acabo d´atrevir a apostar per cap dels dos en ferm. A priori diria que jugarà Bartra, perquè ho va fer a Vigo i perquè va ser ell qui va entrar enlloc de Masche a Paris, però tampoc seria d´extranyar que ho fes Song. I a la davantera, si no arriba Messi jo apostaria per Cesc malgrat el fluix paper que va fer a la segona part a Paris i malgrat que no atravessa pel seu millor moment, i sobretot pensant que Pedro tampoc hi serà. I a més a més no acabo de veure una davantera formada per Tello, Alexis i Villa, malgrat que no em desagradaria. Ara, si Tito ha d´escollir entre Alexis i Villa penso que l´asturià ha baixat punts pel fluix partit de Paris, on no el vaig veure gaire lúcid. Malgrat tot, jo sempre el posaria per davant del xilè per una simple qüestió pràctica: ell és un golejador i Alexis no.

De totes maneres aquest any l´equip no ofereix les garanties d´abans malgrat que guanyarà la Lliga de carrer, entre altres coses per la poca oposició d´un Madrid concentrat en les competicions d´eliminatòries, aquelles que els hi poden donar títols i que si les coses els hi van a la perfecció  acabaran per guanyar la maleïda “décima”, fet que seria força insoportable, més que res per Mourinho: tres Champions en tres equips diferents, impossible de rebatre, com ho és que ha hagi guanyat tres lligues tan importants com la Premier, el Calcio i la Lliga espanyola. Però bé, admetem-ho, és quelcom més que possible, de fet els veig com l´equip amb més possibilitats de fer-ho després de dues temporades seguides arribant a les semis i amb un equip més preparat i motivat que mai, treballat i dirigit cap a un únic objectiu. Cert és que per a mi no ha tingut un rival suficientment fort encara. El Borussia Dortmund és un molt bon equip, ja els va guanyar a la prèvia (molt diferent que en una eliminatòria directa) i segurament estarà al sorteig de les semis. Dubto que el Màlaga pugui sortir viu d´Alemanya, i això deixaria al Bayern com l´altra gran possibilitat per eliminar-los en cas que no ens tornés a tocar de nou (sempre i quan passem). Jo al Madrid no el vull a les semis ni en pintura (aquest any ens tenen acagada la mida a l´estadi, i al Bernabéu sembla que s´hi tornen a sentir còmodes), i en una hipotètica final…ufff…seria a la vegada el plaer més gran del món i pel contrari el pitjor de lo pitjor…no avancem fets, primer guanyem al PSG i després esperem a veure quina sort depara el sorteig de semis, on jo sospito que si passen els 4 equips que millor ho tenen tindrem unes semis on no s´enfrontaran equips d´un mateix país…

~ per picanyol a 04/04/2013.