Si no xutes a porta…

…dificilment guanyaràs el partit. Sempre pot passar que l´àrbitre assenyali el típic penal de torn que fan sempre els italians però que no s´acostuma a pitar, però normalment quan fas un partit de merda ho acabes pagant. La loteria només toca una vegada (Stanford Bridge), el més normal és que no ho faci. I també ho és que l´equip italià de torn (o que juga com ells, vegis Chelsea) et fiqui almenys un gol. O dos si té dues oportunitats. A la primera part el Barça va fer un sol xut entre els tres pals (i punt, res més, ni fora…) i el Milan va tenir tres oportunitats. No molt clares, d´aquelles que el davanter no arriba a la pilota pels pèls, però almenys va mostrar més ambició que el Barça, cosa que té la seva conya, no? I a la segona el Barça va trigar trenta minuts en xutar a porta (Iniesta, desviat) i només va xutar de nou una altra vegada, i a sobre era una falta directa. Per la seva banda el Milan va tenir dues oportunitats i va fer dos gols. Un puto clàssic. I una merda de partit del Barça, on el millor, més ben dit l´únic que va respondre al que s´espera d´ell va ser Puyol…

Per més que ho intento no acabo d´entendre la miserable segona part que va fer l´equip entrenat a distància per Tito Vilanova, fet que molt bo no pot ser. La primera ja va ser dolentota, però la segona no va tenir perdó ni excusa possible. Com dius, que el Milan es va tancar molt bé? Collons, quina notícia, no m´ho esperava…Que el Barça volia adormir l´adversari a la primera part per rematar-lo a la segona? Ja, però per això també pots mirar de xutar a porteria, per si per casualitat fas un golet i ells avancen línies. De debò és el millor jugar amb un 4-4-2 contra un equip com els rossoneri? En fi, el que està més que comprovat és que el Barça juga per a Messi, i quan Messi no té el dia al Barça se li fa de nit. Ni un xut a porta, ni una conducció acabada satisfactòriament, ni una assistència, res de res. Com la resta de l´equip, tot sigui dit, no només és culpa de l´argentí. Ningú va tenir el seu dia, en especial els davanters, molt tocar la pilota, molta possessió però a vegades sembla que no s´aprengui la lliçó, sembla que no recordem com juguen els equips italians, sembla que oblidem que són tremendament efectius. I pràctics. Per tant diria jo que el més assenyat és mirar de crear oportunitats de gol, i si no pots entrar fins a la cuina doncs també pots mirar de xutar a porta. El partit d´ahir a San Siro va ser un catàleg de despropòsits, un manual de com no s´ha de jugar una eliminatòria de la Champions League. No s´ha d´oblidar, no, s´ha de recordar i posar com a exemple de com un equip teòricament inferior es menja amb patates a un altre ple d´estrelles i tremendament superior, ple de campions del món, que van donar un recital d´ineficacia, de com no s´ha de defensar una contra i que va tornar a evidenciar que no passa precisament pel seu millor moment de joc, a més a més de mostrar una alarmant manca d´ambició en un escenari immillorable per a deixar les coses clares. Apart de tot això el Barça va semblar (de nou) no estar gaire bé fisicament, tots els rebots o pilotes dividides anaven per al contrari i quan va encaixar el primer gol (sí, d´acord, precidit d´unes mans com una catedral) no va saber sobreposar-se i es va atabalar tant que no va poder reaccionar. Per moments semblava que l´ 1-0 ja els anava bé, i malgrat ser un mal resultat sempre podíem pensar que n´hi ha de pitjors. Com el 2-0. I ni així l´equip va ser capaç de posar-se el partit a les espatlles, serrar les dents i intentar com fos ficar un gol. No, estaven tots tan negats que el millor era que s´acabés el partit, no fos cas que ens en fiquessin un altre i diguessim adéu a una eliminatòria que de totes maneres està mooolt complicada, molt més que per exemple la del Málaga o la del Madrid. I més que la que vam tenir contra l´Inter de Mourinho. Llavors el 2-0 ens classificava, ara només ens porta a la pròrroga. I jo, estimats, ho veig molt difícil. No és impossible, naturalment, però necessitarem la millor versió del Barça i, sobretot, que els italians no fiquin el golet de rigor. Què, que podem guanyar 4-1? Sí, naturalment, si un equip té crèdit és aquest, però per favor, que Alexis deixi de ser la primera opció de recanvi…El que cal és no sobreexcitar l´ambient, no atabalar-se i mirar de recuperar les essències, el nostre ADN, que molt lluny no pot ser. I, sobretot, s´ha de xutar a porta, xutar, sí, a la porteria contrària…remember? Es com es guanyen els partits, ficant gols a la porteria contrària (i per a fer-ho s´ha de xutar a porta, i els gols des de fora de l´àrea valen igual que els marcats des de l´àrea petita) i evitant que te´ls facin. Recordarem tot el que han estat capaços de fer aquests jugadors i pensarem que sí, que és possible, malgrat que el Milan és més que capaç d´aguantar un 0-0 o fins i tot un 1-0…i si fem el segon i anem a la pròrroga ells seran capaços de mirar d´arribar als penals…sempre i quan no els hi surti una contra de llibre i acabin marcant quan quedin un parell de minuts. I no, no diré qui faria aquest suposat gol…perquè no, no passarà, je je.

En quinze dies la solució, i el Madrid pel mig per partida doble. My godness…

~ per picanyol a 21/02/2013.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: