Macarrons del Cardenal (50/60)
Aquesta és a priori la recepta dels macarrons que es servien a la Fonda Gaig i que de fet suposo que es deuen seguir servint ja que són un clàssic de la casa. Ara, d´aquí a que siguin iguals hi ha força diferència, malgrat que no els he tastat (els originals…). Ho dic perquè tinc els meus dubtes que la crema de parmesano em quedés gaire bé…De totes maneres dir que els macarrons estaven boníssims i que trobo que no cal usar secret ibèric…amb que sigui secret a seques és suficient, no justifica el seu preu ficar-lo en uns macarrons la veritat.
Ingredients (4 px):
350 gr de macarrons
1 Ceba gran
una llauna de tomàquet triturat (l´autor posa 700 gr…les llaunes son de 400 o 800 pes net…crec que per a 3 persones una petita és suficient, de fet per a 4 també)
2 cullerades de tomàquet concentrat
250 ml de brou de carn
200 gr de secret ibèric (personalment en posaria 350)
400 ml de nata líquida (crema de llet)
100 gr de parmesà (i una mica més per gratinar)
Començarem fent un sofregit de ceba i quan estigui rossa hi afegirem el tomàquet triturat juntament amb les dues cullerades de concentrat (la veritat és que no entenc aquest pas, us el podeu estalviar -el tomàquet concentrat-). Deixeu que vagi fent uns 15 minuts i tot seguit ho mulleu amb el brou de carn. Reduir fins que quedi consistència de salsa. D´altra banda piquem petit el secret ibèric, el saltegem i el reservem. Posem aigua a bullir i hi tirem els macarrons. Mentre es van fent posem en una paella la crema de llet i el parmesà i deixem que es vagi fent a foc lent fins que tingui una consistència adequada (jo crec que en aquest pas la crema de parmesà no m´acaba de quedar bé…però encara no sé el perquè!).
Quan els macarrons estiguin (segons l´autor han d´estar passats de cocció…) posem en una safata més aviat estreta i ampla una capa de macarrons, una de sofregit/salsa de tomàquet, una de secret i finalment una de crema de parmesà, repetint almenys una vegada aquesta operació. Coronem la safata amb més parmesà, o el formatge ratllat que tinguem a mà per gratinar, ho posem al forn i quan estiguin gratinats ho servim.