Cansament…

Potser Jordi Roura es pensa que el seu (el de Tito…) equip titular ideal és infalible i que els seus integrants són màquines. Potser creia que l´extraordinari esforç del partit de Copa al Bernabéu no els hi passaria factura. I, només potser, pensava que total, si el Madrid havia guanyat 0-5 a Mestalla no fa pas gaire tampoc havia de ser un partit molt dificil…No ho crec, però, ja que si hagués estat així potser sí que s´haguessin fet les rotacions que el partit d´ahir demanava, que per alguna cosa tenim una super banqueta…

Els partits amb el València a Mestalla mai han estat fàcils, i ahir en vam tenir una nova prova. Suposem, doncs, que per això va sortit l´equip de gala exceptuant el canvi de Puyol per un Mascherano que aquest no està sent el seu any…en fi, que potser sí que ahir era un dia per deixar Cesc, Pedro i Xavi a la banqueta i apostar per Villa, Thiago i fins i tot Alexis. No sé, una mica de moviment, una mostra de confiança cap a uns jugadors que cada vegada s´estan dividint més en titulars i suplents. D´acord, contra Osasuna a la Lliga hi va haver canvis. Ja, però quan tens uns jugadors com els nostres se suposa que pràcticament tots poden ser titulars, no? I si a sobre portes 12 i 15 punts de ventatja als teus perseguidors i has tingut un partit duríssim de Copa entre setmana encara més..Ningú sap què hagués passat si un poruc Jordi Roura (“millor que no toqui gran cosa”…) hagués optat per remoure l´alineació però el cas es que ahir es va veure un equip cansat, lent, espès (Cesc, Messi i Pedro especialment), poc lúcid, errant moltes passades…i que a davant tenia un equip que sembla haver oblidat el seriòs correctiu que li va infringir el Madrid i que comença a assimilar les sàvies ensenyances d´Ernesto Valverde. El València va fer un impecable partit en defensa, notable al centre del camp i força bo al davant, pressionant al Barça en tot moment i fent-se mereixedor almenys d´un gol a favor en els primers 45 minuts, cosa de la qual el Barça no podia precisament presumir. L´equip de Roura es va trobar amb un regal de la defensa valencianista en forma d´absurd però clar penal a Pedro que va transformar Messi en una de les poques ocasions que va estar bé l´argentí, capficat a resoldre les coses a la seva manera, quasi sempre individualment, i fallant forces passades. Sí que va ser ell, però, qui va posar una pilota d´or a un Cesc que va fer el més dificil, vaja, no ficar-la a la porteria valencianista en una de les poques ocasions destacables de la primera meitat i de fet de tot el partit.

La segona meitat va ser més o menys igual, l´equip seguia donant mostres de cansanci i el tècnic blaugrana seguia sense fer canvis. El Valencia va baixar les seves revolucions i les linies blaugranes van semblar juntarse més de nou, els jugadors es trobaven i combinaven, això sí, lluny de la porteria valencianista, fet que ja era una millora respecte a una primera part per oblidar. L´entrada de Villa va semblar que millorava les prestacions de l´atac blaugrana a la vegada que enviava un espessíssim Cesc a la banqueta, però l´asturià va perdonar el que no es pot perdonar de cap de les maneres i va rematar fora una centrada d´un poc actiu Alves (fins ben entrada la segona part les seves pujades per la banda van ser més aviat escasses) quan el més fàcil era ficar-a a dins. En fi, com a mínim semblava que el Barça arribava més i millor a l´àrea de Guaita, un porter que sona com a futurible blaugrana però que ahir ben poca feina va tenir en un dels partits on els jugadors culés han fabricat menys ocasions de gol. En els darrers quinze minuts va semblar que el segon gol blaugrana podia caure d´un moment a l´altre (mentrestant Jordi Roura seguia sense fer el necessari tercer canvi…abans Puyol havia entrat per un desafortuntat i amonestat Mascherano als cinc minuts de la represa) ja que el domini del Barça s´estava fent cada vegada més insistent, però ahir no era el dia. Malgrat això encara vam tenir un ensurt final quan Cissokó va retratar un Piqué molt fluix tot el partit (un altre que necessitava descans…) i la seva passada a Soldado no va acabar en gol per obra i gràcia d´un Victor Valdés que va demostrar una altra vegada la seva vàlua indiscutible.

Al final un puntet i tots contents. Bé, els tècnics blaugranes potser farin bé de replantejar-se que per decret es jugui sempre els partits “importants” amb Cesc d´interior i Iniesta de fals extrem esquerre, vaja, que la plantilla és àmplia i no convé que jugadors tan importants com Villa acabin sentint-se suplents. S´ha de gestionar millor aquesta plantilla, i s´ha de recordar que darrerament s´han empatat tres partits i se n´ha perdut un. S´ha d´estar al lloro…

~ per picanyol a 04/02/2013.