Oportunitat perduda

Crec que no es la primera vegada que encapçalo un post sobre un partit del Barça amb aquest titular. Lamentablement la falta d´eficacia davant de porteria, que no la manca d´oportunitats fabricades, acaba condemnant al Barça a un resultat menor del que es podria esperar pel partit que ha fet i per les oportunitats que ha tingut. El més lamentable, naturalment, és el dia del Chelsea a Sanford Bridge del darrer any de Guardiola, i aquesta temporada l´equip de Tito ja en porta uns quants, tot i que “la palma” se l´emporta el partit d´anada de semifinals de la Copa.

Va ser un gran partit, una excel.lent semifinal, però malgrat el que diguessin els jugadors i tècnic blaugranes no crec que els culés fessin un bon partit. De fet la primera meitat va ser més que discreta, amb un Barça incòmode, tremendament exigit pel Madrid en quan a pressió i ritme de joc. Un Barça que a més a més perdia pilotes amb facilitat, cosa que a priori és normal si mirem el tipus de pressió que feien els blancs però que no ho és tant quan els que fallen són Xavi, Busquets i Messi principalment. Pedro tampoc estava gens fi, tot i que la seva fe indesmaiable feia que recuperés moltes de les pilotes que perdia. Vaja, res de nou si mirem com han estat els darrers partits al Bernabeu. De fet les coses anaven millor que en aquells partits ja que, com a mínim, no s´havia encaixat cap gol als primers minuts. Poc a poc el Barça es va anant espolsant el domini dels blancs,  es va acostar a porteria i va tenir unes quantes ocasions, sobretot una a pilota buida que Xavi va fallar incomprensiblement. Bé, la veritat es que Varane va aparèixer del no res i va evitar el gol en el que va acabar sent una tònica durant tot el partit: el central francès, apadrinat per Zidane, s´estava graduant al santuari merengue en una demostració de classe, velocitat, anticipació i excel.lents maneres de fer que el duran, no en tinc cap dubte, a ser un pilar del Madrid en el futur (o d´un altre equip si els blancs no tenen paciència amb ell). Ara mateix recordo dues intervenciones seves absolutament providencials evitants dos remats que eren gol sí o sí de Cesc i de Messi, apart del seu golàs de cap empatant un partit que hauria d´haver acabat ben bé 0-3.  Ell va ser el millor jugador dels blancs, de carrer, juntament amb Ozil, mentre que pel cantó blaugrana curiosament també un central, Piqué (providencial tot el partit i sobretot en una jugada davant Cristiano Ronaldo), i un interior, Iniesta, van ser els millor jugadors blaugranes. Messi va aparèixer poc i malament, malgrat que un rebot seu en una acció de pressió davant Callejón va propiciar el gol blaugrana a càrrec de Cesc, just al principi d´una segona part que va ser més de color blau i grana.

A la segona part, efectivament, el Barça va fer mèrits i sobretot va acumular oportunitats perdudes (Cesc, Pedro) per sentenciar el partit però va faltar la punteria. Durant una bona estona els blancs van ballar al ritme de la simfonia blaugrana del toc, la paciència i l´aceleració quan convenia, però com en tantes altres vegades es va perdonar. I el Madrid, entre altres coses, és incansable, sobretot si va perdent per només un gol i a casa seva.  Així que va serrar les dents, va assumir molts riscos (per aquí van aparèixer unes quantes de les ocasions blaugranes) i va obtenir el premi del gol de l´empat que en el fons feia “justicia” al que s´havia vist sobre el terreny de joc: una primera part molt igualada (per als culés això significa que el Barça no pot imposar el seu joc…amb tot el que comporta aquesta afirmació) i una segona on l´equip català va dominar durant 25 minuts per passar a uns 15-20 minuts finals on podia haver passat de tot. Bé, potser un altre gol dels blancs hagué estat excessiu però no tan un segon blaugrana. Jordi Alba la va tenir però un excel.lent Diego López (que debutava…) ho va impedir.

El Madrid va a acabar doncs celebrant un empat que deixa l´eliminatòria totalment oberta i el Barça va acabar lamentant les moltes ocasions perdudes que podrien haver deixat l´eliminatòria pràcticament sentenciada. Ara a esperar el partit de tornada, on pot passar literalment de tot però on, a priori el Barça hauria de ser capaç de passar a la final. Sobretot si imposa el seu joc, perquè ja s´ha vist que acceptar un intercanvi de cops amb el Madrid no és la millor  de les idees…

~ per picanyol a 01/02/2013.