Leo, l´insaciable

Nova exhibició de Leo Messi a l´Estadi, i van…El partit contra l´Osasuna no va tenir més història que la crònica d´una nova exhibició de l´astre argentí i d´una nova demostració que tot sovint els àrbitres no tenen misericòrdia amb els equips petits, malgrat que possiblement les dues targetes grogues que va rebre Arribas eren, efectivament, mereixedores de targeta groga.

Teixeira Vitienes es va carregar el partit, així de clar. Osasuna havia sortit a apretar al Barça el més amunt possible i va jugar ja d´entrada amb una defensa super avançada, quasi a tocar de la linea del centre del camp. Malgrat això, a la primera de canvi Messi va rebre una magnífica assistència de Xavi i amb un regat invisible, vaja, només insinuant-lo en va tenir prou per enganyar al porter navarrés. Ni amb això es va venir avall Osasuna, que va seguir apretant fins que deu minuts més tard va marcar en el seu primer xut a porta. Tothom veia que seria qüestió de temps que acabessin caient però ells tenien almenys intenció de presentar batalla…fins que  uns pocs minuts més tard del seu empat els hi van pitar un penal per unes mans que suposo l´àrbitre va veure molt clares. No solament significava penal sinó també quedar-se amb deu a la mitja hora de joc…i ja amb el 2-1 al marcador. Massa probablement, i encara més si abans del descans Pedro va fer el tercer.

La segona part no va tenir més història que veure quants gols seria capaç de fer Messi (dos més, quatre en total, els dos amb protagonisme de Villa, sobretot el quart del Barça), si Villa marcaria (que no, malgrat tenir almenys dues ocasions molt clares) i també si Alexis, que va entrar al quart d´hora de joc de la segona, seria capaç de ficar-la fins. Que tampoc. Així que fins i tot Song va tenir uns minuts (no entenc com no va entrar directament després del descans), Xavi també va descansar i tothom va començar a pensar en la semi al Bernabéu, semi a la que s´arriba després d´un extraordinari partit de tornada a La Rosaleda a la Copa, un partit molt exigent on sobretot a la segona part es va veure la millor versió del millor Barça, responent com un campió a l´intercanvi de cops que li va proposar el Málaga ja des de bon principi.

A la primera meitat potser va costar una mica, però a la segona l´equip va mostrat la seva cara més brillant i va tornar a maravellar al públic malagueny per segons vegada en quinze dies (l´anterior va ser a la Lliga, en un espectacular partit que passarà a la història pel rondo diabòlic que van protagonitzar Xavi, Messi, Busquets i Iniesta al centre el camp, tal qual com si estiguessin entrenant…). Va ser el punt culminant de la temporada, almenys fins al moment, ja que uns quants dies més tard es va empatar a casa contra el mateix Malaga en el partit d´anada dels quarts de final de la Copa del Rei. Cert que el Barça presentava moltíssimes novetats a l´onze inicial però també ho va fer un Malaga que es va avançar al marcador i va empatar just al final després d´una preocupant segona part blaugrana. Preocupant perquè es va produïr una baixa general que va afectar a totes les línies de l´equip, i al final es va pagar carillo. I aquesta, diguem-ne, autocomplaença, o baixada física, o digue-li com vulgueu va tenir un nou capítol a Anoeta, ja de nou en partit de Lliga. I, per a més inri, després d´anar guanyant 0-2 (sí, com l´any passat) i encaixant el 3-2 en la darrera jugada del partit, en una acció molt mal defensada pels centrals blaugrana. Va ser com una mini-crisi, ja que uns quants dies més tard es va tornar a Málaga per guanyar un partit “a lo grande, a lo campeón” i posar les coses al seu lloc. Ara a esperar com respon l´equip al Bernabeu.

~ per picanyol a 28/01/2013.