No diguis blat…

Si, ja ho sé, tot apunta que aquest any “sí!”, però no m´agrada que a tres jornades d´acabar la primera volta tothom (menys, lògicament, els jugadors i el mister) doni per fet que aquesta Lliga ja està sentenciada. Només cal recordar que al primer any de Guardiola vam arribar per aquestes dates a tenir 14 punts de ventatja…i, sí, es va guanyar la Lliga amb autoritat, però vam haver d´anar a sentenciar-la al Bernabéu (sí, el 2-6). Per tant no ens hauríem de preocupar massa, nou punts sobre el segon (que va veurem si aguanta tota la segona volta així) i tretze sobre el Madrid, tercer, però sobretot una imatge de solidesa, ambició i saber patir a prova de bombes apunten a una recuperació del titol de Lliga. De totes maneres, ja se sap, no diguis blat fins que sigui al sac i ben lligat.

Ahir a l´Estadi vam comprobar de nou que aquest equip realment té caràcter, malgrat no mostrar-lo del tot precisament durant els primers trenta minuts d´un partit que va estar presidit, en primer lloc, pel pànic escènic que provocava la visió de Falcao corrent cap a l´àrea blaugrana, o rebent la pilota aprop dels dominis de Valdés. Això i la sensació que els matalassers havien sortit a fer un partit seriós, intel.ligent i pràctic. Dues linies molt juntes impedien al Barça moure´s amb comoditat i la manca d´espais era quelcom més que un problema. Ni un sol remat a porta, mentre que l´Atlético la va ficar a dins a la tercera que va tenir. Primer va ser un remat al pal (com no, de Falcao) sorgit del no res, després una contra super perillosa protagonitzada pel de sempre i finalment una altra contra (pèrdua de Messi en zona complicada, incapacitat de Busquets de frenar l´arrencada madrilenya) finalitzada magistralment pel millor “9” pur que hi ha actualment al món. Pintaven “bastos”. El Barça estava molt encallat i l´equip de Simeone semblava tenir la paella pel mànec, però vet-ho aquí que va aparèixer un dels jugadors revelació de la temporada i en una més que bona jugada -i excepcional remat- la va clavar per tot l´escaire (al camp el gol va ser espectacular, però el veus a la tele i se´t cau la baba a litres, directament, el millor gol de la temporada!). Adriano, aquell jugador de vidre sobre el qual teníem molt dubtes l´any passat, s´està destapant en el seu vessant golejador d´una manera inèdita quasibé a la vegada que millora les seves prestacions defensives fins al punt que ara per ara la plaça de lateral dret és seva, per sobre de Martin Montoya i de Dani Alves. I sí, Adriano va ficar de sobte al Barça dins del partit de l´única manera possible: xutant des de fora l´àrea (o just a la frontal). Un golàs que no et pots cansar de veure, i just quan servidor ja començava a pintar-ho negre. El gol va tenir un efecte balsàmic entre els blaugrana i desestabilitzador entre els banc-i-vermells. L´Atlético va semblar patir un ataca de desconfiança, les seves linies van començar a no semblar tan compactes, el Barça se li va llançar a la jugular i va acabar donant la volta al marcador just al llindar de la mitja part gràcies a un altre protagonista inesperat, Sergio Busquets, que val a dir-ho s´ho va pensar i molt abans de xutar. Quina sang freda!

A la mitja part les cares dels socis eren ben diferents que quinze minuts abans. Fins i tot hi havia qui parlava de les bondats d´Alexis…vaja, que si pressionava molt (cert),que si hi posava tantes ganes com desacerts tenia (més cert) però que de fet l´important era que estava ajudant molt l´equip. Ja…potser no apreta tant com Villa i sí, probablement es sacrifica més i té menys ambició golejadora però tenir a Villa a la banqueta quan la teva davantera (Messi no compta) ha fet un sol gol des que ha començat la Lliga és com a mínim una mica preocupant. Clar, com que tot va de cara quí és ara el llest que critica a Tito i la seva gestió del vestidor? Doncs mira, jo, sobretot el darrer mes. Entre agost i novembre cap problema, però tenir al davanter centre titular de la “roja” a la banqueta i segon golejador de l´equip -malgrat haver jugant tan poc- em sembla un luxe innecessari. Ja, Tito demostra personalitat, que no es casa amb ningú i no sé quantes coses més, però ni Pedro ni Alexis estan gaire fins, i no parlo precisament del seu vessant golejador. Em sembla anar massa de sobrat, la veritat, en plan “per fer gols ja tenim a Messi” i que els altres dos de davant treballin per a ell. Sobretot tenint a Villa. I quan arribi Neymar, què? Villa al carrer, claríssim…o no? Alexis pot ser un jugador interessant però aporta moltes menys coses, i sobretot molt menys gol, que Villa. I a mi no m´està demostrant que valgui el que es va pagar per ell (cosa que sí va fer Villa al seu primer any) per molt que l´any passat fes bons partits (i marqués gols) contra el Madrid. No, ni s´associa com ho fa Villa ni té la seva tècnica. Caldrà esperar a veure què passa en els següents partits, però si volem veure al millor Villa cal que jugui i tingui continuitat. I no m´explico la paciència que s´ha tingut amb ell per ara portar-se d´aquesta manera amb un dels golejadors més grans del futbol espanyol: donar-li 15 minuts mal comptats quan el partit ja anava 3-1. No m´agrada.

Tornant al partit, i ja a la segona part, de seguida vam veure que l´Atlético seguia a veure-les venir tot i l´entrada d´Adrian al camp, més que res perquè en poc més de deu minuts Messi ja havia fet el seu golet i sentenciava el partit. Els madrilenys s´havien dissolt com un terrós de sucre i la resta de la segona part va passar a tenir dos alicients: veure si l´argentí seria capaç de sumar un altre doblet (i ja van…) i veure quants minuts tindria Villa. Messi en va fer un altre, en una acció de murri que testimonieja -de nou- la seva “gana” de gol, la seva ambició desmesurada i l´asturià va entrar passada la mitja hora de joc de la segona part amb tot el peix venut. Vaja, els minutets per als joves o per a qui torna d´una lesió. Serà potser que Tito encara no el veu al 100%…

El partit va acabar amb la sensació que el temut Atlético de Simeone havia plantat batalla (molt bé, per cert) durant els primers trenta minuts i que Falcao havia respòs a les expectatives, malgrat passar desapercebut durant tota la segona part. Però que a la que el Barça va empatar els hi va entrar el “cangueli” i van deixar clar que la seva serà una lluita per al segon lloc, una lluita per cert que seguirem amb atenció des de Barcelona i que seria tot un triomf per a un equip com el matalasser (directes a la Champions i per sobre del Madrid…jo crec que tota la seva afició ho firma ara mateix…i ells mateixos, també), mentre que aquest Barça realment va directe cap al titol. Encara queda però moltíssima competició, molts partits, i no serà gens fàcil.

~ per picanyol a 17/12/2012.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: