Fricandó amb llanegues (59/130)

A casa meva sempre m´havien dit (bé, la meva mare m´havia dit…) que el fricandó es feia amb “llata”, sempre. Potser el “cap de mort” també valia, o en el seu defecte la “tapa”. Bé, el cas es que en aquest llibre d´en Lladonosa la “llata” no surt per enlloc i en el cas concret del clàssic fricandó (perquè la recepta en principi és amb “carreteres”, o el que és el mateix, moixernons secs) diu que es faci amb “cap de mort” o “tapa”. I bé, jo tot obedient ho vaig posar en pràctica i, malgrat quedar força força bé -en part per haver.hi posat llanegues, segur-, la carn no va quedar tan melosa com la “llata”…sempre millor per fer un fricandó!

Ingredients (4 px)

Mig kilo de bistecs de “tapa” o “cap de mort” aprox (o més, com vulgueu, mig kilo serien un parell de talls per persona)

350 gr de llanegues

1 ceba gran

Una o dues pastanagues

4/5 tomàquets madurs

una fulla de llorer

una branca de farigola

3/4 de litres de brou de carn (en el seu defecte podeu utilitzar-ne de gallina o pollastre, us quedarà molt bé igualment)

un vas de vi blanc

farina

picada: dos carquinyolis, una dent d´all, un grapat d´ametlles torrades

sal, pebre

Salpebrem i enfarinem els bistecs i els reservem. A la mateixa cassola/paella on els hem enrossit hi tirem la ceba i la pastanaga tallada ben petitat i deixem sofregir fins que la ceba estigui rossa. A continuació hi afegim les herbes i el tomàquet, tallat petit sense pell ni llavors, i deixem que el sofregit es concentri. Un cop estigui a punt ho mullem amb el vi i deixem reduir. Tirem una cullerada generosa de farina, deixem coure una miqueta i mullem amb el brou, mig litre mínim, i a continuació hi posem els bistecs. Ens assegurem que el brou ho cobreixi i deixem coure-ho tot durant un mínim de mitja hora, millor una hora, i si us quedessiu sense brou n´afegiu més.

Passada aquesta hora enretireu la carn i passeu pel colador xinès tota la resta, verdures i brou, i a priori us quedarà una salsa que posareu a sobre de la carn en una altra paella/cassola, deixant que faci la xup xup una estoneta ja amb la companyia dels bolets (fets en una paella apart, posats en aigua durant una hora ben bona si heu triat moixernos secs) i de la picada.

Espectacular amb llanegues, no ho havia provat mai i…ufff…repetiré aviat que no trigaran a desaparèixer del mercat!

~ per picanyol a 08/12/2012.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: