El dia de la marmota 2 (Celtic-Barça)

Si el partit d´anada ens podia portar al cap algun dels pitjors moments recents de la història blaugrana per la Champions, o més ben dit la nova visualització de com un equip manifestament inferior en el terreny futbolístic i de la qualitat individual dels seus homes és capaç no solament de sortir ben parat jugant contra el Barça sinó, fins i tot, de treure un més que bon resultat…el de tornada ens va recordar, de nou, que possessió no equival sempre a victòria i que no tenir punteria pot arribar a penalitzar, i molt, especialment contra equips que juguen a destruir i a aprofitar les poques contres o córners que puguin tenir. Ja va passar a casa del Chelsea en la maleïda semi final de l´any passat i ha tornat a passat enguany, potser no tan descaradament per part del Barça (tot i tenir suficients ocasions per sentenciar no es va  arribar al nivell de mala sort-manca de punteria de Stanford Bridge) però sí per part del Celtic. Dues ocasions, dos gols: un corner, un contraatac.

No concedir cap córner és quelcom difícil, així que entrava dins de les possibilitats reals que el Celtic en llancés més d´un. El que potser no esperàvem (o sí) és que marquessin a la primera de canvi, i en una errada de marcatge clamorosa. Clar que potser Jordi Alba no era el més adequat per defensar en aquell lloc. També és cert però que no hi ha precisament gaires homes alts a la plantilla, i ahir al camp encara menys. Bé, d´acord, han fet un gol…però clar, pensar que en ple atac-i-gol blaugrana una pilota del porter escocés anés a parar quasibé a mig camp culé gràcies a una clamorosa (i inusual) errada de Xavi i que el davanter de torn la clavés dins potser era massa. Però tal qual, així va succeïr, així ho va veure tothom o a hores d´ara ja ho ha vist tothom. El Barça fins i tot va tenir temps de marcar un gol, en podia haver fet un altre i durant quasi tot el partit ben bé en podien haver caigut tres més. Una història que ja s´ha explicat moltes vegades, però que normalment acabava amb un o dos gols in extremis que arreglaven la situació. Ahir no, ahir es va caure donant la cara (sí, d´acord, dins de la derrota és important fer-ho amb dignitat i fidel al que defenses) però es va fer davant un equip tan inferior que fa…una mica de ràbia, la veritat. Sí, d´acord, el Cèltic és un equip històric, amb una Copa d´Europa al palmarès i la seva afició és probablement de les millors del món (a anys lluny de la de can Barça, això segur!), i precisament per això, i sobretot perquè estem a la lligueta i en principi no perilla ni el primer lloc del grup (només faltaria…) doncs sembla que la derrota és…menor. Potser sí. El fet és que el partit va ser força semblant al d´anada, a mi fins i tot em va semblar que es va jugar millor a Celtic Park, i l´equip va ser totalment reconeixible, va anar cap endavant, no va tenir el dia (cap d´ells…) i sí, li va faltar verticalitat i li va sobrar tanta passadeta, però contra un equip que planta l´autobús i a sobre l´aparca molt bé poques coses més queden per fer que…xutar des de fora l´àrea. I, naturalment, aquest recurs, natural com la vida mateixa i tan o més digne que marcar de corner o en un contraatac, va brillar per la seva absència. Un dia més. Bé, ara recordo un xut d´Iniesta, i un Messi entestat a xutar una falta que era manifestament per a un dretà com Xavi, i…poques coses més. La sensació que el Barça acabaria marcant es va complir, llàstima que un pèl massa tard.

De totes maneres, i sent pragmàtics, el més normal és que el Barça acabi guanyant la majoria dels partits i que no canviarà pas gaire la seva manera de jugar. Com a molt passarà a ser més vertical amb Cesc de protagonista principal, però poc més. Si de cas el debat Alexis-Villa no té color, l´asturià és molt millor i sincerament crec que el xilè funciona com a revulsiu, però segueix sense convèncer del tot, i Villa hauria de ser des de ja el titular en la majoria de partits. Bartra convenç (malgrat una inexplicable acció a la segona part que quasi ens costa un gol), Montoya ara mateix és millor que Alves (o està en millor estat de forma) i Cesc està fi. Els partits costen perquè res es fàcil però aquest equip té bona pinta, una altra cosa es si aconseguirà o no tots els seus objectius. Jo, amb guanyar la Lliga i que ells no guanyin la “décima” ja em conformo. Vull la Lliga per sobre de tot, però clar, la Champions és massa temptadora per “rebutjar-la”. El que de moment mostra la lligueta de grups és que no tot serà qüestió d´un duel Barça-Madrid, aquest any sembla que hi ha equips que poden presentar batalla de debò. Nosaltres, de moment, a guanyar a Moscú, que no serà gens senzill.

~ per picanyol a 08/11/2012.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: