El clàssic de les taules

El clàssic més polititzat, per mi erròniament malgrat haver gaudit de l´espectacle de veure l´Estadi ple d´estel.lades, va ser també un dels clàssic més igualats i a la vegada més sobrevalorats, sobretot si fem una ullada als titulars de la premsa -esportiva i generalista- del dia, i més concretament a la del Pais: “El mejor clásicos de los clásicos”. Jo, la veritat, no ho entenc. Tenim una tendència a confondre entrega, valentia i ganes de guanyar amb fer bé les coses, i això és el que em va semblar el fluix partit del Barça d´ahir. Sí, va ser molt emocionant. Efectivament, un intercanvi de cops genials entre els dos màxims cracks mundials. Correcte. Fins i tot va haver-hi un pal a cada àrea i un suposat penal per a que cada equip pogués dir-hi la seva. Naturalment, el Madrid ho va fer, i d´una manera fins i tot desagradable (Pepe dient que Iniesta, i de fet tot el Barça, “són unos teatreros”…fa venir ganes de vomitar, la veritat) i també cínico-típica (Mou dient que el Madrid és un club senyor que no parla mai dels àrbitres -ja ja, això era quan la tele era en blanc i negre- per acabar queixant-se d´un suposat penal a Ozil). També diria que hi van haver quasi les mateixes oportunitats de gol, molt poques, potser amb una lleugeríssima ventatja per al Madrid. Tot plegat molt poc per a un suposat super partit (que sí, que en emoció, gols i intercanvi de cops ho va ser) on Tito Vilanova va tornar a demostrar que no confia en Marc Bartra (el relleu de Puyol, tot i que sigui un central més tipus Piqué), que també té atacs de “guardiolitis” (Adriano de central, quan no hi havia jugat mai…i contra el Madrid), que a vegades ser massa políticament correcte amb els suposats pesos pesants del vestuar no vol dir que la cosa et surtit necessàriament bé (Cesc i Iniesta jugant de varies coses a la vegada i de res en concret) i que la teòrica prudència amb Villa potser ja cansa una mica. Sí, jo sóc un dels milers de pseudo entrenadors potencials que conformem la massa social culé, no en tinc ni idea de futbol més enllà dels 30 anys que fa que sóc soci i sóc bastant passional malgrat que per la meva condició de “quarentón” intento veure les coses amb “objectivitat” (ja ja, perdoneu per la paraula, ho sento!) però….collons Tito, Villa està per jugar 45 minuts tranquilament, no fotem…i sí, Pedro va fer un molt bon partit però no podia més, i amb un paio com Villa de refresc, i Alexis molestant als centrals (quina mania en fer-lo jugar per la banda) potser haguèssim tingut més opcions per guanyar un partit quan a l´estadi hi havia la sensació que tots dos firmaven l´empat. I això, què vols que et digui, no m´agrada. I encara m´agrada menys que Villa estigui escalfant mitja hora per no acabar sortint. En fi, d´acord, l´entrenador és ell i jo sóc un aficionat ras. Però ahir ens va tornar a salvar Messi, gràcies a la monumental cagada de l´idiota del Pepe (i a l´oportunisme del “petitó”, naturalment) i a la magistral falta directa que va marcar (i que naturalment Pepe va protestar, com tot el que feia, fós falta o no…per cert, el seu suposat penal em sembla una falta com una casa, falta més que clara).

Sí tu, anava cap a l´Estadi i em trobo que Adriano farà de central. Perdó? Ah, bé, Tito se n´adona que Song encara està mooolt verd per fer de central i sobretot per fer-ho contra el Madrid i…com que no té centrals disponibles (Fontàs no té la seva confiança i a més a més és lent, mentre que a Bartra…en fi, tampoc compta malgrat haver estat l´home més utilitzat durant la pretemporada) se n´inventa un de nou, que MAI havia jugat en aquesta posició i, com que “és un velocista” (Tito dixit) el posa. Dissabte assagen (pel que he llegit) i llestos. Home, tenint en compte tot això, i vist el partit, hem de dir que Adriano ho va fer força bé, malgrat que a la jugada del segon gol blanc Cristiano té una autopista lliure cortesia primer del propi Adriano i després de l´amic Montoya, l´home que ara per ara està més en forma que Alves (esperem veure´l de titular els propers partits) i que darrerament només juga contra el Madrid (A Montoya no se l´exposa sortint a jugar “en fred” i a Bartra sí…en fi). I ho fa força bé, sobretot si no tenim en compte que marca fatalment a Ronaldo al segon gol, apart de trencar el fora de joc -molt justet, per cert- i deixa que se li escapi sense pràcticament intentar fer-hi res. Ja, Cristiano és un velocista i Montoya, bé, Montoya n´està aprenent, oi? No fotem collons, no fotem, que tornaré a treure el tema Bartra i no cal…En fí, apart del primer gol del Madrid, cortesia de tota la defensa blaugrana, que va veure com a espectadora privilegiada com 4 o 5 jugadors blancs es pasaven la pilota a la frontal de l´àrea per acabar enviant-la a Cristiano Ronaldo, a qui Alves vigilava…de lluny…dins de l´àrea. Fantàstic. I Valdés, que no es pot dir que estigui en un gran moment de forma, se l´empassa pel seu pal curt. En fi, ells ja havien avisat amb una rematada de cap de Sergio Ramos pràcticament des de l´àrea petita, sol com un mussol, així que tampoc era tan extrany, malgrat que cap dels dos havia fet res encara. Bé, sí, Benzema havia empalmat als núvols…per la banda d´Alves. O sigui, de fet va ser “a la tercera”, i de ben poc no ens en van fotre un altre. Amb això, Pedro va posar una bona pilota dins l´àrea (molt bon partit del canari, molt sol durant quasi tot el partit, però això ja no és culpa seva) que Pepe, no se sap ben bé per què, no solament no va rebutjar sinó que a més a més va intentar simular una inexistent falta de Xavi i la pilota va caure a peus de…Messi…i dins de l´àrea petita…i sense oposició. Vaja, gol. Recuperem el pols del partit  malgrat que allà ningu acabava de combinar bé amb ningú, malgrat que Cesc i Iniesta a vegades semblava que s´estorbaven, que Andrés no acabava de trobar la seva posició tot i jugar de teòric extrem esquerre i que el que de fet provocava és que estiguessin tots atapeïts a la zona de 3/4 més Pedro escorat a la seva banda. A mi això no m´acaba de convèncer, Messi va cada vegada més en plan Maradona, jugador total que dirigeix i controla tot l´ataca i que baixa al centre del camp a tocar-la, ja que bàsicament el Madrid té muntada una teranyina de collons, i quan algun culé s´escapa apareix Xavi Alonso a fotre una de les seves cosses i problema ressolt. Xavi Alsonso, un tipus a qui l´àrbitre va perdonar TRES vegades la segona targeta groga. Increíble. En fi, que els volants blaugrana no convinaven bé ni de casualitat, que hi havia constants pèrdues de pilota i que allò no acabava de tirar. I el Madrid, controlant, molt ben posat al camp, protestant-ho tot (no fos cas) i pensant que podien anar 0-3 i al descans s´hi arribava amb un 1-1.

A la segona part les coses no van canviar fins l´entrada d´Alexis, just després que Messi, i només Messi, posés el Barça en inmillorable posició per guanyar el partit. Golàs de falta. Abans (jo no ho vaig veure, ho comento pel que he llegit i vist després en els resums) resulta que Ozil va caure dins l´àrea…A Madrid reclamen penal, Mou també naturalment. Jo no el veig per enlloc. Ahir, de fet, els jugadors del Madrid semblaven tots de paper…què dic jo, semblaven construccions d´escuradents, d´aquelles que al més mínim contacte se´n van a terra. Doncs això, tot contacte, per lleu que fos, d´un jugador balugrana amb un de blanc acabava en falta contra el Barça. En fí, que semblava que amb el 2-1 el Barça ho tenia tot de cara. Alexis, un bon revulsiu a les segones parts, va fer un bon paper però honestament crec que ho hagués fet millor com a fals nou. Però igualment li va aportar dinamisme, movilitat, més grapa que un Cesc un xic perdut ahir. Amb l´empat, badada a mitges entre Montoya i Adriano, les coses tornaven a posar-se semi complicades, però tots veiem a Villa escalfant i esperavem impacients que entrés per rematar al Madrid. Llàstima que Tito ho veiés diferent, incomprensiblement diferent, quasi conservadorament diferent, per molt que després digués en roda de premsa que volien guanyar el partit. Ja, segur, el que passa és que diu que ja ens anava bé el 2-2, que millor seguir a 8 punts que no a 5, i li tallen el coll. I vaja, amb un més que evident risc d´equivocar-me això és el que em va semblar que passava dins del camp, per molt xut al travesser de Montoya i per molt que Pedro l´hagués tingut al segon final de partit (potser el cansament li va fer precipitar-se en el xut final després d´una magnífica jugada personal, tot s´ha de dir…sona ventatgista però ho diré: Villa l´haguès ficat dins, ja ja). I sí, es cert, tal i com va anar el partit, veient que de fet el Madrid va ser millor i que el partit del Barça va ser més aviat fuixet (quantes rematades entre els tres pals, per favor? Tres? I oportunitats? cinc en total…uff…i això és “el mejor de los clàsicos”? El Madrid molt més no va fer, eh, una miqueta més i prou) segurament l´empat és just. Es més, és de les vegades que he marxat menys emprenyat amb el resultat, sobretot insisteixo recordant el partit.

El Barça no acaba d´estar bé del tot, té una defensa de circumstàncies i Tito s´enquesta en “protegir” Marc Bartra, quan podria ser perfectament la sol.lució a part dels problemes. Una persona que sempre ha jugat de central, fins i tot de lateral dret (vaja, que té velocitat), que treu bé la pilota, amb elegància (a mi em recorda a Piqué), que ha debutat amb el primer equip i que a sobre fins i tot ha fet un gol…de cap…i a la sortida d´un còrner…un tipus que o bé li dones d´alternativa o es cansarà de ser l´eterna promesa. Sí, diu que hi confia molt però és l´únic jugador de camp que encara no ha jugat ni un minut. Aquest és un dels problemes, la defensa en sí i els centrals en general. L´altre és l´amic Cesc, que no acaba de lligar bé amb Xavi, Iniesta i Busquets, malgrat que tots junts ho han fet -i força bé- a l´Eurocopa…amb Fàbregas de fals nou. A mi m´agrada Cesc, i molt,i ho està fent força bé aquesta temporada, però no sé què passa quan juguen tots junts i no ho fan amb el 3-4-3. Només sé que ahir Iniesta quasi no va jugar per la seva teòrica banda i que això es va notar molt, i també que Villa hauria de passar a l´acció d´una vegada. Hi ha coses que m´agraden molt d´aquest Barça. Però són coses que a un equip d´aquest nivell (per molt acostumat a guanyar que estigui) se li han d´exigir per norma: entrega, no donar un partit per perdut, intentar-ho fins al darrer moment…i jo el que vull és que juguin bé d´una punyetera vegada. Ja, estem molt ben acostumats i no sempre tot pot ser excel.ls, però són ells que ens hi han acostumat i són ells, i Tito, els que ens han de tornar a la glòria. De moment anem molt bé a la Lliga, però potser haurem de començar a mirar a l´Atlético com a un rival seriós. Potser…

~ per picanyol a 08/10/2012.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: