Primer avís

Tot i que no vaig patir, he de reconèixer que quan els russos van tenir la brillant idea d´intentar (i aconseguir) marcar un golet, veient que el Barça seguia a la seva (teva-meva-teva-meva), no em va fer gens de gràcia. Afortunadament l´amic Tito va moure fitxa  retirant a un inoperant i molt desafortunat Dani Alves per un Alexis que, aquesta vegada sí, va fer la seva feina, va revolucionar el partit i l´atac blaugrana i el marcador va acabar capgirat a favor d´un Barça que no va tenir precisament la seva nit. I a la Champions, ja se sap, no s´hi val a badar.

Deu minuts i Piqué lesionat. Vaja, em vaig dir, a veure si el Tito s´atreveix a fer sortir el Bartra. No ho va fer, 20 milions a la banqueta són molts milions, i a sobre el va col.locar efectivament de central i no de migcentre (pensant que Busi seria qui endarrerís la seva posició). En fi, ho estava assimilant quan Tello va fer una magnífica jugada a la qual va seguir un esplèndid gol. Aquest noi, quan li surten les coses, sembla que té futur de debò i tot. Ahir va ser dels pocs destacats en una primera part aburrida, sense nervi, trencada només per l´única arrencada dels russos que, vés per on, va acabar en gol…en pròpia porta. Precipitació clamorosa d´Alves, però bé, no ens carregaren al noi, que prou en té d´haver-se fet un gol. Escenari i situació un xic “deja vu”; una ocasió d´un equip contrari molt ben posat sobre el (seu) camp, un gol. També és cert que el Barça havia fet ple, vaja, que d´ocasions no n´hi havia precisament, i així va seguir tota la primera part. Un equip que la tocava i la tornava a tocar sense cap mena de profunditat, donant la raó als qui el critiquen perquè (diuen) que el seu futbol és per adormir ovelles. Ahir una mica més i qui s´adorm és el públic del Nou Camp. Només un remat de cap de Cesc i para de comptar.

No era una situació nova, al contrari, però les solucions semblaven les mateixes que en anteriors temporades. O sigui, ens anem passant la pilota tot buscant el moment de fer la filigrana, trobar el forat pel lloc més inverosímil i, sobretot, no xutar des de fora de l´àrea, no fos cas que tornessim a marcar un altre gol així (Tello va marcar des de fora de l´àrea…). L´equip torna al camp igual, no sembla que estiguin massa preocupats i segueixen a la seva, i de sobte ells fan un contraatac (sí, allò que se´ns dona tan “bé” defensar i que en no sé ja quants anys ningú ha estat capaç d´ensenyar a fer als jugadors) i, òndia, un golet i tot, en una jugada bastant mal defensada per cert. Uff, això ja són figues d´un altre paner, potser que fem alguna cosa, oi Tito? I sí, Vilanova fa un pas endavant i fa entrar a Alexis per…Alves. Tello i sobretot Pedro estaven força actius en aquesta segona part i possiblement per això no els va voler tocar. Per això i perquè, què dimonis, s´havia de guanyar el partit com fos, i en aquest cas realment un 3-4-3 va semblar la millor opció, per molt que fes por veure que els tres de darrera eren Adriano, Masche (no gaire inspirat ahir) i…Song, que devia estar flipant en coloraines. Total, que l´aposta va sortir bé. Alexis, amb una movilitat extraordinaria, va encomanar a tota la davantera, a tot l´equip de fet, i es va activar el mode “anem a guanyar el partit d´una vegada”. Així que Tello va agafar la pilota per la banda, va fer un regat perfecte en un pam de terreny, a tocar de la linia de fora de porteria, i va donar una “passada de la mort” a Messi per a que l´argentí afusellés el 2-2. Els russos que veien passar l´oportunitat de la seva vida i el Barça que no va descansar fins que, ja amb Villa al camp des de feia una estoneta, Messi va tornar a fer-ne un altre, de nou en posició de “9” total, de cap a una precisa centrada d´Alexis. I sí, he dit “precisa centrada d´Alexis”. Ahir el xilè ja jugar una mica menys de mitja horeta i ho va fer a la perfecció, mostrant que és un jugador molt útil al Barça. Villa també va aportar cosetes, Xavi va dirigir bé (sobretot en la darrera mitja hora) i…bé, es van salvar els mobles. Primer avís d´una Champions que no perdona, ni tan sols amb rivals tan inferiors com un Spartak de Moscú que té en Unai Emery a la seva veritable estrella…
En fí, esperem que la cosa vagi millorant i que Piqué i Puyol es recuperin aviat. Mentrestant, en aquestes quatre llargues setmanes (a veure si millor són ters), potser millor apostar per Bartra, un central de debò i acostumat a la cultura blaugrana que no fer-ho amb un Song que encara va mooolt perdut per jugar a darrera. Clar que Masche també va venir com a migcentre…

~ per picanyol a 20/09/2012.