Ja camina solet…

Fa ja un mes llarg  que el Nil ha començat a caminar i ja va com una moto. Està ja de ple en una de les etapes més fascinants, il.lusionants i babejants de la vida d´un nen petit. Li anava a dir “nadó” però no, clar, aquesta paraula s´utilitza normalment per descriure a un recén nascut i el nostre petit dimoniet ja ha fet 17 mesos, vaja, que en un plis ja tindrà un any i mig…

Aquests darrers cinc mesos han estat de vertígen. Els seus progressos han estat espectaculars.Quan va fer l´any tot just gatejava (els meus nens sempre han anat amb molta calma…) i ara ja camina. Es el procés lògic, òbviament, però no deixa de ser màgic tot el que està passant amb ell. Ja fa temps que diu “mama” amb una passió i un amor brutals, i fins i tot tot just està començant a dir “papa”. Diu alguna cosa que no acabem de tenir clara del tot per referir-se a la seva germana, referència ineludible i cada vegada més companya de jocs i el seu “vocabulari” va augmentant. No deixa de “xerrar”, fet que sempre he considerat important, i en general podríem dir que és molt carinyós, agraït al màxim, obert a menjar qualsevol cosa obrint una boca ben gran sempre que té gana o curiositat pel que li dones. Naturalment si no li agrada (que passa poc, tot s´ha de dir) ho escup immediatament i no hi va manera humana de fer que s´ho torni a menjar. Diu “no” amb una contundència genial i ja dona mostres de tenir un caràcter de mil dimonis…quan es creua. Normalment és tot el contrari, força tranquil quan no té cap ganes de moure´s i un autèntic tsunami quan es posa en marxa, s´activa, i cames ajudeu-me! No para quiet, especialment des que ha descobert això de caminar. Està com boig. Els primers dies era un espectacle entranyable, anar dient “ta ta ta ta” mentre mig aixecxava els braços en un suposat intent de donar-se equilibri. No podies parar de riure! Aquesta és de fet una de les característiques que més m´agraden d´ell: és molt rialler, quan et veu (com quasi tots els nens, ho sé…) et ve a buscar corrents amb un somriure a la boca i expressions evidents de satisfacció, amaga el cap entre les meves cames i després l´aixeca a veure si l´agafo. Llavors va i t´acaricia i a tu se´t cau la baba a litres. Com diria l´Anna és molt cusó, t´abraça, recolza el cap a la teva espatlla i si no té ganes de moure´s es queda tranquilament als teus braços a a sobre de les teves cames tan tranquil. Potser no dura gaire estona ja que a la que ha reposat no li costa gens tornar-se a activar i ja la tens liada. A casa, al carrer i de fet a tot arreu ja no li pots treure l´ull de sobre pràcticament ni un segon, i és molt divertit veure´l baixar pel tobogan amb una cara de satisfacció espectacular, com també ho és veure la gràcia que li fan els nens més petits i/o de la seva edat, als quals té veneració. les sevs constants expressions tipus “oh” mentre assenyala al nadó de torn són dignes de veure. El que donaria per ficar-me dins de la seva ment i saber què és el que pensa exactament!

La veritat és que no podem estar més contents amb ell. I la Raquel, per molts mega gelos que tingui, veus que adora al seu germanet. Els números que munten plegats a la banyera no deixen de ser banals però a la vegada necessaris, vull dir que tots ho hem fet i tots els nens i nenes de la sva edat, germans i germanes, ho fan i ho faran, no e res excepcional, però crec que a tots els pares ens agrada veure com els nostres fills juguen junts i riuen entre ells, i el moment del bany comú és sense dubte un dels estel.lars de la jornada. Quan dinen a la vegada també ho és, i la Raquel ja li dona moltes vegades el menjar ella sola, mentre el peque es mostra com sempre molt content i agraït i va dient “hhhmmm”, com exclamant “està boníssim”. Estan per menjar-se´ls, els dos, amb un lleuger avantatje (ara mateix) pel Nil per l´edat que té i els passos que està fent. El proper serà parlar, ja que el caminar l´acabarà de perfeccionar aquest estiu, que promet ser divertit i sobretot cansat, però d´un cansament que quan els veus el dones per més que bo…

Preciosa criatura, tot sovint me´l quedo mirant meravellat pensant com és possible que amb l´Anna haguem fet un nen tan maco, tan que té l menjaris, l´abraçaries tot el dia i tota la nit i l´ompliries de petons sense descans…cosa que de fet ja fem! El que ens inspira ara mateix, de fet, és quelcom que no es pot expressar en paraules, no li farien justicia. Ni a ell ni a la Raquel.

~ per picanyol a 13/07/2012.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: