Best of 2011
I know it, no té cap sentit publicar a principis de Juliol del 2012 la llista dels 25 discos que més em van agradar del 2011…o seria més exacte dels 25 discos que més m´han agradat publicats durant el 2011, uns quants d´ells escoltats al 2012, o quasi a finals del 2011, fet que acaba produïnt que escoltis de veritat el disc al 2012. Com el de Tom Waits, un bon disc però força inferior a anteriors entregues i que ha anat baixant llocs fins a entrar pels pèls a la llista. O el de Gillian Welch, que directament l´he escoltat ben entrat el 2012 però que m´ha semblat tan preciós i commovedor que he decidit incloure´l. També Ryan Adams va entrar a posteriori per acabar colant-se a la selecta llista del Top Ten, imagineu-vos com m´ha arribat a agradar el disc de l´enfant terrible de l´americana. També The Black Keys ha entrat per mèrits propis però en aquest cas no dins dels deu primers malgrat que possiblement ho mereixi. De totes maneres les llistes són la cosa més subjectiva del món i els discos que surten aquí són la meva sel.lecció, no pretenc pas que sigui cap guia ni res semblant sinó que aquest tema de fer els “best of” de l´any sempre m´ha agradat. L´any passat ja en vaig publicar un, una mica abans, però el fet és que aquest any pensava inagurar un nou bloc on només parlés de música i de canalla (“Rock&Children”) però al final he decidit seguir publicant tot el que em passa pel cap a “Foodandfoot”.
El nº1 al final se l´endú My Morning Jacket i el seu excels “Circuital”. El disc sempre havia estat , en tots els borradors, dins del Top Ten però he de confessar que ha estat després de veure´ls a l´Azkena que vaig decidir que mereixia el màxim honor de la meva llista desplaçant a Wilco i el seu també magnífic “The Whole Love”. Després tenim el sensacional tractat de blues a càrrec del llegendari Greg Allman, una esplèndida Lucinda Williams amb un dels seus millors discos en mooolts anys i tancant els primers cinc llocs la nova aventura del mestre del saxofon modern, el millor saxofonista del món actualment, l´inconmensurable Joshua Redman sota el nom de James Farm, una obra mestra del jazz d´avui en dia i que vol a més testimoniar una mica tot el que escolta un servidor actualment. Aquest “James Farm” a més a estat dels discos que més he escoltat al 2011 i que de tan en quan torna a sonar al meu reproductor durant el 2012.
La llista del Top Ten la completen clàssics eterns meus com són l´incombustible John Hiatt, que segueix entregant discos més que notables (un xic per sota de l´anterior “The open road”, però encara per sobre del “7” com a nota mitja que tenen quasi tots els seus discos) o el genial líder de Gov´t Mule, el polifacètic Warren Haynes en el seu debut en solitari, el magnífic “Man in motion”. Valors de sempre com Alison Krauss, entregant després de la seva excepcional aventura amb Robert Plant un esplèndid “Paper airplane” en companyia dels seus inseparables Union Station, i noves i esplendoroses confirmacions cristalitzades en el nou treball de la jove però increíblement madura Laura Marling. El seu arrebatador “A criature I don´t know” es fins i tot superior a la seva segona i anterior entrega, un “I sepak because I can” que guanya amb el temps, igual que aquest darrer treball que em té el cor robat.
De tots els altres discos en destacaria un que em va costar déu i ajuda assimilar, tot i tractar-se d´una banda ja molt arraigada en el meu cervell com són els Felice Brothers. El seu darrer treball, “Celebration, Florida”, va estar arraconat molt temps a la cubeta de les meves novetats fins que vaig decidir dedicar-li més temps del que normalment dedico als discos de bandes que ja”controlo”. Aquest temps de més va donar els seus fruits i ara és un disc del qual gaudeixo molt més del que mai hagués imaginat després de la primera escolta, i el mateix em passa amb el que dona forma a la primera aventura conjunta del matrimoni format per l´estratosfèric guitarrista Derek Trucks i la cantant i guitarrista Susan Tedeschi sota la Tedeschi Trucks Band. Primer sembla que no passi res, fins i tot arribes a pensar que el disc no val gran cosa, però a mesura que les seves cançons van entrant dintre teu es van apoderant de tu i al final acabes dient “quin gran disc!”. Hi ha també altres clàssics com Emmylou Harris, el gran Buddy Miller i els genials Antònia Font, mentre que cap al final de la llista treu el cap l´únic disc de hard rock dels 25 presents, el segon dels Black Country Communion, més directe que el primer, més o menys però igual d´inspirat.
Aquesta és doncs la meva llista del TOP 25 del 2011, diuen que més val tard que mai…
1. MY MORNING JACKET “Circuital”
3. GREGG ALLMAN “Low country blues”
6. ALISON KRAUSS&UNION STATION “Paper airplane”
7. JOHN HIATT “Dirty jeans and mudslide hymns”
9. WARREN HAYNES “Man in motion”
10. LAURA MARLING “A criature I don´t know”
11. FLEET FOXES “Helplessness blues”
12. TEDESCHI TRUCKS BAND “Revelator”
13. BUDDY MILLER “Majestic silver strings”
14. THE FELICE BROTHERS “Celebration, Florida”
15. THE BLACK KEYS “El Camino”
16. EMMYLOU HARRIS “Hard bargain”
18. GILLIAN WELCH “The horrow and the harvest”
20. RY COODER “Pull up some dust and sit down”
21. MADELEINE PEIROAUX “Standing on the rooftop”
22. STEVE EARLE “I´ll never get out of this world alive”
23. BLACK COUNTRY COMMUNION “2”
24. MARIANNE FAITHFULL “Horses and high heels”
25. SOCIAL DISTORTION “Hard times and nursery rhymes”
~ per picanyol a 07/07/2012.
Arxivat a Music
Etiquetes: Alison Krauss, Antonia Font, Black Country Communion, Buddy Miller, Emmylou Harris, Fleet Foxes, Gillian Welch, Gregg Allman, James Farm, John Hiatt, Laura Marling, Lucinda Williams, Madeleine Peiroaux, Marianne Faithfull, My Morning Jacket, Ry Cooder, Ryan Adams, Social Distortion, Steve Earle, Tedeschi Trucks Band, The Black Keys, The Felice Brothers, Tom Waits, Warren Haynes, Wilco
foodandfoot 