Arròs amb llet (57/60)
Arròs amb llet? Perdó? Allò d´un aspecte no del tot clar, pastós, indefinit…? Doncs sí, però molt allunyat d´aquesta impressió, je je. De fet he de confessar que no solament no n´havia fet mai sinó que ni tan sols ho havia tastat en ma vida! I bé, què tal? Doncs super bé, apart que va quedar molt i molt bé (ho vaig fer per a postres d´un dinar on hi havia molta gent) a mi personalment em va agradar de veritat.
Ingredients (6 persones…que poden ser-ne deu tranquilament perquè no es precisament un postre lleuger):
1 litre de llet
pell de llimona
60 grams de mantega
1 branca de canyella
180 ml de crema de llet (jo en vaig posar 200…perquè el pot era de 200 i…)
240 gr. d´arròs
135 gr. de sucre
canyella en pols
Portem la llet a ebullició amb dues tires de pell de llimona i la branca de canyella. A la recepta no inclou la branca de canyella però vaig pensar que malament no hi aniria pas. La deixem infusionar durant cinc minuts fora del foc. Colem i reservem, calent, mig litre. L´altre mig el posem amb l´arròs i ho comencem a coure a foc lent. Al cap de deu minuts de cocció hi afegim el sucre, i anem tirant la llet que teníem reservada a poc a poc, remenant tota l´estona com quan fem un “risotto”. I a foc lent, o en tot cas no ràpid. Vaja, que vagi fent a poc a poc durant 45 minuts. Quan quedi poc veureu que la cosa va agafant consistència de “risotto” i si cal hi afegiu una mica més de llet (calenta)…a mi em va passar però perquè durant uns minuts vaig pujar el foc, pecador de mí, quan l´havia d´haver deixant constant tota l´estona. En fí, no ha de quedar pastós en cap moment, de fet la clau es que quedi fins i tot una mica (poc) al dente, que es noti l´arròs clarament. Quan hagin passat els 45 minuts hi afegiu la mantega fora del foc, i quan s´hagi refredat cap a la nevera falta gent. Un parell d´horetes ben bones, canyella en pols per sobre i a menjar-s´ho!
Repetiré segur, em va sorprendre molt i va rebre molts elogis!