Jo hi era (el dia del primer repoker de Messi)

Feia fred a l´Estadi. A més a més el resultat del partit d´anada no convidava pas a anar-hi en massa. I efectivament, no es va omplir pas. Veient l´alineació, però, semblava que haguèssim perdut a l´anada. Impacient, ja vaig deixar anar la primera pixarada just començar el partit: “calia aquesta alineació?”, rematada amb un “Iniesta o Xavi podien haver descansat…”. Guardiola ho va fer més com a missatge cap als seus jugadors (i també cap al soci) que perquè realment pensés que aquest equipet que ens ha tocat a vuitens de final ens podia fer mal, i els jugadors van respondre sent més efectius que mai i deixant per a la història un resultat i sobretot una fita, els cinc gols de Messi, que posen el partit d´ahir en un lloc destacat de la història blaugrana a Europa.

I això que el partit, per variar en aquest Barça, va començar fluixet, fluixet. Amb filigranes d´aquelles inútils quan més aprop de la nostra àrea millor, així posem nerviós al personal i els jugadors alemanys ens venen a pressionar ben amunt. Ells, tan aplicats com sempre, es van tancar tot el que van poder quan el Barça intentava atacar i va costar foradar la seva  porteria. El Barça ja feia estona que jugava força bé, amb un Iniesta exquisit (és millor que el millor Laudrup? Possiblement…) i un Pedro que intentava recuperar sensacions que semblen oblidades (en el seu cas concret). La resta anava tocant i tocant fins que Xavi ho va veure clar i Messi va apuntalar amb la primera de les seves vaselines aquella nit el primer dels seus gols. Feia poc que pensava que el partit, el Bayern, duraria el que durés el 0-0- Potser va trigar més de l´esperat i no va donar temps de marcar-ne més que un altre. Messi, naturalment, en un gol que hem vist moltes vegades a l´Estadi, agafant la pilota a la frontal de l´àrea, un parell de regats buscant forat i claca, directe a barraca. Preciós. No tan com el segon, però, una nova vaselina molt més dificil que la primera i a sobre amb la dreta, la cama “dolenta”. Cinc minuts de la segona part i ja en portava tres. La sensació que aquella seria la nit de la seva primera maneta planejava sobre el Nou Camp, Guardiola donava per tancada l´eliminatòria i enviava a descansar a Iniesta i Xavi, brillants fins al moment però no necessaris a partir de llavors. Sense jugar de cine el Barça es dedicava a ser tremendament efectiu i Messi a marcar-ne un més i igualar, de moment, el seu registre de 4 gols en un mateix partit mentre que Tello s´afegia a la festa i confirmava un dia més que és un davanter incisiu i vàlid per a aquest equip. Ahir no va fer pràcticament falta que explotés les seves virtuts d´encarar i superar contraris i fins i tot podia haver fet un “hat triock” d´haver convertit en gol una ocasió immillorable que de pas hagués posat el vuitè gol al marcador i hagués impedit el del Bayern…que, mig en conya mig seriosament (bé, no gaire) jo afirmava que era totalment immerescut si teniem en compte el partit i les ocasions que havien tingut els alemanys. Obviament a ningú li va importar ja que pocs minuts abans Messi havia entrat (de nou) a la història del Barça i de la Champions amb un nou i bonic gol, deixant-nos a tots ben contents i pensant que a aquest equip no hi ha qui el pari a Europa…i que l´únic que podria fer-ho és el Madrid…un Madrid que fa molt que no ens guanya. En una setmana sabrem si ens els trobarem abans o a Munich mateix, i malgrat que el Bayern es va mostrar molt inofensiu cal valorar i molt la golejada d´ahir i pensar que realment veig aquest Barça a la final.

El partit d´ahir també va anar bé per treure-n´s una mica la ràbia que portem tots a sobre pel cas de la multa a Piqué i la descarada madriditis o anti-barcelonitis de tot el col.lectiu arbitral i en especial de l´impresentable del super bacó Sánchez Arminio, don Victoriano que li deuen dir al Bernabéu. Mare meva quin desgavell, quina manera de pixar fora de test i de demostrar poca imparcialitat, de deixar veure que a uns (Mourinho, Casillas, Pepe) els hi permeten tot i més (no cal de nou la llista de “faltes greus”, oi) i a d´altres (Guardiola i ara Piqué) no els hi deixen anar ni un sol comentari a títol personal, ben dit i argumentat. Piqué està més guapo calladet, això és ben clar, com també ho és el sentit de les seves declaracions i l´explicació dels fets que deixen (almenys per a mi) ben clar que no poden ser sancionables. Es ben evident que uns tenen carta blanca i d´altres no poden dir ni piu. I això passa en ple segle XXI, a l´any 2012. Vergonyós.

~ per picanyol a 08/03/2012.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: