Viblioteca
Estem imparables! Segona setmana consecutiva sortint a sopar, aquesta vegada després d´haver anat al teatre a veure “Heda Gabler”, amb una excessivament afectada Laia Marull fent una d´aquelles interpretacions que semblen massa interpretades. I com la setmana passada també vam anar a parar aprop de casa, de fet més aprop de casa impossible…al mateix carrer, a trenta segons de la nostra porta!
No era però un lloc on puguis anar-hi un divendres qualsevol al vespre i seure en una de les poques taules que tenen. Potser podries trobar un raconet, amb sort, en un cantó de la barra, però seure en una taula…Es diu “Viblioteca”, i hi volia entrar des que vivim al nou pis, però per aquelles coses de la vida encara no havíem trobat el dia adequat. Es un d´aquells llocs que han fet fortuna (està quasi sempre ple) oferint una més que bona carta de vins i una bona sel.lecció de formatges. Amb aquests dos trumfos a la mà han construït una oferta a base de carpaccios, tartars, amanides i poca cosa més, que a un primer cop d´ull sembla atractiu però en cap cas imaginatiu. Penses, però, que tot estarà boníssim i serà de primera qualitat. Vaja, que malgrat uns preus que ja anuncien una “petita” clatellada en forma de compte tot convida a pensar que soparàs de collons.
Doncs…no, però bé, potser no amb tanta rotunditat però sí amb un punt de decepció o desencantament important.Vam optar per començar amb unes anxoves del cantàbric, una per barba, molt bones. A 2.90 la unitat ja podien estar bones, ja. Vam seguir amb una burratina amb tomàquets “cor de bou” que no era res de l´altre món. Era bona, sí, però els tomàquets no tenien el gust que han de tenir uns bons tomàquets. Vaja, que no eren “ecològics”, l´única manera sembla ja de poder menjar-se uns tomàquets de veritat. Després ens van portar un dels pitjors steak tartars que he tastat mai. No per la qualitat de la carn, que era bona, sinó pel seu amaniment, quasi tant important com la carn en si quan parlem d´un tartar de carn. Portava unes tàperes i…jo no hi vaig notar res més. Una decepció de 12.90 euros. També vam optar, tot i que ens van advertir que omplia molt, per una mena de truita de patates deconstruida amb ou poche trufat. Vaja, que havien muntat un timbal de patates i a sobre hi havien posat l´ou poché (impecablement ben fet, això sí) amb una miqueta de trufa. Correcte, sense més, i de nou un xic fat. Mentrestant vam optar per demanar copes dels vins que estaven en oferta…vull dir ofertats per a pendre copes. Jo vaig optar per un parell de negres (Abadal i Toro, molt millor el Toro) i l´Anna per blancs. Molt bo el seu penedés “Missenyora” i més que bo el seu Rias Baixas “El jardin de Lucía”.
Vam acabar amb una sel.lecció de quatre formatges acompanyats de tres melmelades diferents, un dels plats forts de la casa. Ens vam deixar aconsellar i pel meu gust van acertar-la en un 50%, que no és gaire. No ens van dir quins formatges eren (tampoco recordo que ho preguntèssim, sorry), però. El primer i més suau era més aviat normalet. Ni dolent ni especialment bo. El segon, més cremós, era boníssim. I el tercer, molt cremós, força bo. El darrer i més fort era…no vull dir que no era bo, però era massa sec i sobretot massa fort. Aquí suposo que ja entren els gustos de cadascú i jo, clar, no havia precissat que no m´agraden aquest tipus de formatges. Fort i cremós encara, però sec…vaja, que ni l´Anna, 100% formatgera, va menjar-se´n ni un tall sencer. I allà es van quedar, amb les tres melmelades, dues de les quals (figues i gerds) van passar sense pena ni glòria. Menció apart però mereix la de pebrot, que diria eren del piquillo, quasibé diria que excepcional.
En fí, un aprobat justet justet tirant al suspens. Com aquells exàmens que t´aproven perquè sinó et toca repetir o perquè el professor sap que en el fons t´ho has currat (ah, però això passa de veritat?)…Segurament però hi tornarem a fer una o dues copes de vi i una selecció de formatges…guiada pels nostres gustos!
Adreça: C/Vallfogons 12
preu del sopar x 2 persones: 78.35
foodandfoot 