Arròs d´ànec (11/60)

Al la zona del Delta (de l´Ebre, es clar) és un plat mític. I si tot va bé el que et pots menjar a qualsevol lloc que facin arrossos de la zona serà molt bo. Jo en vaig menjar un d´excepcional (i caldós) i un de força bo però més aviat sec, no tan “resultón” com el primer. El d´aquesta recepta hauria d´haver quedat caldós però per aquelles coses que passen em va quedar sec i un pèl massa al dente, cosa que em desagrada profundament. Ni m´agrada la pasta poc feta (tampoc passada, al punt…i punt) ni encara menys l´arròs, de fet no ho suporto. I em va passar…Afortunadament no vaig utlitzar tot l´ànec i me´n queda mig (sense els pits o magrets, utilitzats per a la recepta amb el chimichurri) per a tornar-ho a intentar. Que ho faré, naturalment….i que ja ho he fet, tot i que aquesta vegada amb fideus. I van quedar espectacularment bons!

Ingredients:

Les potes i cuixes de l´ànec (vaja, tot menys els magrets)
brou d´ànec o de pollastre (1´5 litres aprox)
Picada (3 cullerades)
Sofregit (3 cullerades)
arròs per a 4 persones
Oli d´oliva 0.4
vi blanc
sal i pebre

La jugada és comprar un ànec sencer. Demaneu que us envasin al buit els dos magrets i els podeu congelar o bé guardar-los a la nevera (poden estar-s´hi unes 3 setmanes tranquilament), que us guardin la carcassa per a fer el brou i que us tallin a trossos petits tota la resta. No sempre hi ha ànec a totes les parades d´aviram, el millor és encarregar-lo (si es que teniu l´opció). En fi, que daureu els trossos d´ànec ja a la paella on fareu l´arròs. Quan estigui a punt hi tireu vi blanc per desglassar-ho (desenganxar el que s´ha quedat ídem al fons i que serveixi per a la cocció) i afegiu-hi el sofregit. Foc lent durant 5 minuts, s´hi tira l´arròs, 3 minuts més i el brou durant 20 minuts. A darrera hora s´hi tira la picada i en un plis està llest.

Jo vaig fer el brou d´ànec però al final vaig utilitzar també brou de pollastre. Malgrat això em vaig quedar també sense brou de pollastre i a l´arròs li van mancar uns minuts més de cocció. Dos problemes, que de fet estan relacionats: massa quantitat d´arròs per a la paella utilitzada, que de fet era una d´aquelles cassoles de ferro que van tan bé…Per primera vegada no vaig mesurar l´arròs a ull sinó que vaig seguir el que deia la recepta…i no va quadrar ni en conya. No sé a on vaig fallar, per tant la propera vegada, que serà aviat, no posaré ni de bon tros tan arròs. El mesurarem com sempre, un parell de grapats per persona…o en plan “com ho veus, n´hi ha prou amb això?”
Ah, oblidava dit que malgrats tots els “malgrats” va quedar bo, o almenys això deien la resta de comensals…

~ per picanyol a 22/02/2012.