Futbol es futbol (3er clàssic)

No tinc cap problema en dir-ho, més que res perquè és quelcom que tothom va veure i és tan evident que fins i tot no caldria ni dir-ho, però per si les mosques ho faré: l´expulsió de Pepe va canviar el partit. El Barça havia jugat una millor primera part, molt millor que a la Lliga i infinitament millor que a València, però seguia semblant que no podia amb la gran troballa de Mourinho en aquests partits: la nova posició de Pepe. Sí, nosaltres proposàvem i ells refusavem, però semblava que no hi havia intenció de forçar la màquina, que es jugava pensant que el partit durava de fet 180 minuts, que hi havia un excessiu respecte a les contres de Cristiano i DiMaria, de llarg l´únic motiu de preocupació culé afegint-hi les pilotes altes d´un corner o d´una falta lateral.

El Barça tocava la pilota amb cura i el Madrid tocava els turmells dels jugadors culés, els trepitjava amb ganes, jugant amb foc constantment. Potser sí que l´actitud del Barça responia a un pla perfectament traçat per Guardiola d´amagar la ìlota al contrari i que le vinguessin a buscar per així poder crear espais, però jo crec que tan ell com els jugadors son conscients que s´arriba molt just a final de temporada, que no acabem d´estar fins (ahir es van perdre moltíssimes pilotes absurdes, sobretot Busquets, que està més que imprecís darrerament) i que malgrat voler anar a pel partit les coses no surten tan bé com abans. O potser és que realment és molt difícil jugar contra un equip que només pensa en destruir, que renuncia a la pilota a casa seva i que planteja els partits al 0-0. El cas es que Pepe ens va fer un gran favor i des del meu punt de vista va anar massa lluny. A Europa costa que els àrbitres comencin a treure targetes però entrades d´aquest tipus solen ser mereixedores de tarjeta vermella, sobretot si l´entrada és a l´alçada de la tibia i amb els tacs alçats, no com manipuladorament mostra el diari As a la seva web. També es cert que podia haver ensenyat una groga, però crec que entrades com aquesta haurien de ser sempre targeta vermella, sempre.

A partir d´aquí el Barça va saber ser el Barça, va fer un pas endavant més que lògic i va aparèixer, fer fi, un Leo Messi massa allunyat tot el partit de la porteria. Al primer gol com un autèntic killer de l´àrea rematant una excel.lent jugada d´Afellay i al segon…bé, al segon va ser super Leo en estat pur, màgic, excels…i al Bernabeu en una semi de la Champions, davant de tot el món. Un món que va veure un equip poruc i violent davant d´un altre que intentava jugar a fubtol i que té a les seves files al nº1 mundial. I es clar, quan el contrari es queda en deu no perdona, a diferència del que va passar a la Lliga.

La victòria és més que merescuda, i l´expulsió de Pepe forma part del joc. El futbol és un esport on hi ha un àrbitre que jutja si els equips es comporten d´acord amb el reglament i si les jugades són o no son punibles. El Madrid va acabar amb deu i hauria d´haver acabat amb vuit. Marcelo i Adebayour mereixien la vermella. Però l´àrbitre no ho va considerar així. Arbeloa va merèixer l´expulsió a Mestalla, i algun altre jugador també. I l´any passat Milito va marcar el tercer gol de l´Inter en claríssim fora de joc i el segon gol dels italians va venir precedit d´una clara falta a Messi no pitada. Però l´àrbitre no ho va veure així, com no va veure uns quants possibles penals a l´àrea del Barça en el famós dia de l´”Iniestazo”, com tampoc va voler veure un penal a Henry a l´anada, com…és inútil, no podem passar-nos el dia dient que els àrbitres afavoreixen a tal o qual equip, és denunciable i sancionable tot el que va dir el senyor Mourinho en una roda de premsa lamentable com poques, on semblava que no existia el Madrid i el seu famós “señorío” i només importava el que li havia passat a ell en la seva carrera. Els àrbitres son la salsa del futbol i si no existissin el futbol no seria futbol. No hi ha campanyes a favor d´un o altre equip, és ridícul. Només hi ha senyors que saben guanyar i perdre i d´altres que no en saben, i que no volen reconèixer-ho, que es neguen a acceptar que els seus equips juguen tan al límit que es normal que els acabin expulsant a jugadors.

Una darrera cosa: això està coll avall però no guanyat, i contra el Manchester suarem de valent, i no tindrem excuses: ells també juguen a futbol, i van de cara sempre.

~ per picanyol a 28/04/2011.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: