Perdius estofades (37/164)

Debut amb les perdius, segona aproximació a la caça…tot i que les guatlles eren de corral, així que debut també amb la caça ja que aquestes perdius sí que eren salvatges. Sempre s´ha dit que la caça és especial i delicada, que cal cura i experiència, i que no sempre et quedarà bé, i molt menys a la primera. I això és el que em va passar, tan en aquesta recepta com sobretot en una propera que presentaré en uns dies. De totes maneres repetiré, em queden encara dues receptes més per probar, fins i tot una tercera si comptem que aquesta d´avui té una recepta alternativa…

Ingredients:

1 perdiu per dues persones

1 vas de vi blanc

1 vas d´oli

1 vas d´aigua

farigola, llorer, julivert

i cabessa d´alls

cebes franceses o ceba de figueres

20 gr de mantega

Es posa en una “cocotte” tot en cru: les perdius (salpebrades per dins), el vi, l´oli, l´aigua, les herbes, els alls i la ceba. Les mides del vasos són per a vasos d´aigua. Es tapa i es deixa coure més o menys una hora i mitja, depenent de les perdius. Jo vaig deixar-ho aquesta estona i no em van acabar de quedar del tot fetes, part de la carn estaba dura, senyal inequívoc que els hi faltava una estona més, ben bé mitja hora. Com que vaig triturar la salsa i desprès la vaig passar pel xinès doncs el pit, que és el que em va quedar més durillo, vaig salvar-ho i ens ho vam menjar perfectament…però no em va quedar amb la melositat que hagués estat de desitjar, malgrat que tots sabem que això és ben difícil en el cas del pit.

Jo de fet vaig triturar una part de la salsa, així la combinava amb trossos de ceba cuita.

Si s´opta per fer-ho amb cebes franceses, d´aquelles petites i rodones, se´n posen noès quatre a la cocció i les altres es fan apart, en una paella amb una miqueta d´aigua, sa, sucre i mantega, tapades durant vint minuts.

~ per picanyol a 21/04/2011.