15 dies per reflexionar
Quinze dies sense futbol? Nooo, quinze dies sense Barça, que en uns dies assistirem a l´exaltació patriòtica de Xavi en el seu partit nº100 amb la selecció espanyola. Particularment, ho aplaudeixo. Es una fita molt important en la carrera d´un futbolista que, mira quines coses, ha estat posat en dubte per la seva condició de futbolista del Barça i per tant susceptible d´haver-se dopat, oi amics de la Cope? Perdó, amics del Madrid?
Com diria el nostre estimat entrenador, primer s´haurien de posar d´acord sobre l´origen exacte d´aquest rumor. Jo tinc pocs dubtes al respecte. Crec que al “periodista” que va difondre la suposada informació li van poder les seves ganes de fotre una bona bufetada al Barça i també, naturalment, les ganes desorbitades de ser el primer en dir-ho, malgrat que els seus amics del Marca feia dies que ho havien insinuat. Però no crec que sigui tan estúpid com per haver-s´ho inventat. Llavors, apart de ser mal periodista, sería també un inútil integral. Així que em limitaré a dir-li que apart de ser un mal periodista (suposo que un bon periodista contrasta la veracitat de les seves informacions) ha estat una mica innocent. Com innocent semblava l´amic Sandro fins que dissabte ens va sorprendre amb unes declaracions (a Barca TV…) que comencen a estar a l´alçada del que s´espera del president del Barça. Ara s´ha posat les piles, i com que diuen que més val tard que mai ho celebrarem. I a veure què fan a partir d´ara, perquè aquesta vegada s´han passat. Ja es va passar “el ser superior” quan va dir que el que feia Mourinho era “madridisme”. D´acord, l´ha de defensar, però hi ha moltes maneres de fer-ho i aquesta (crec) és la pitjor de totes. Però ja s´ho faran. Tots sabem que seguiran queixant-se de tot sense adornar-se de lo ridículs que son, que si el calendari (absurd), que si els àrbitres, que si això i que si allò…i espera tu, que tenim la final de la Copa, el partit del Bernabeu i dos possible partits de semis de la Champions que prometen molt i molt. Son armes de doble fil, però fins i tot si ho guanyem tot seran capaços de trobar “peros” al que sigui, segur. A priori crec que estem en disposició de guanyar-ho tot, vull dir que es podria perdre al Bernabeu i guanyar la Lliga perfectament, i podriem perdre o empatar algun dels partits d´aquesta suposada semi de Champions (compte amb el Shaktar,molt de compte, sempre ens ha costat molt i molt) i arribar a la final. I també es podria perdre la final de Copa…o altres coses, però si aconseguim recuperar el nostre millor nivell no crec que passi. Ni la Copa ni la Lliga, aquestes dues coses seran nostres. Insisteixo, sempre que recuperem el nostre millor nivell i que, per favor, no perdonem tantes oportunitats de cara a gol, per favor! Ignoro els motius, però és obvi que l´equip passa per una mini-crisis de cara a porteria i això ha estat a punt de costar-nos més d´un disgust. De moment tot està en ordre i aquestes quinze dies ens poden servir per reflexionar, per mirar de trobar les claus d´aquest petit desordre i per preparar a consciència el mes d´abril més intens que recordo. I sobretot no donar per sentat que hi haurà un altre “clàssic” a semis de la Champions, tot i que per part del Madrid no tinc cap mena de dubte de que passaran. El Tottenham és un rival molt més assequible que els ucraïnesos, el nostre viatge és molt més llarg que el seu…La veritat és que no contemplo la possibilitat de no passar a “semis”, però s´haurà d´anar amb molt de compte, afinar la punteria i recuperar a Puyol. He de confessar que malgrat ser un gran defensor de Milito la perspectiva que sigui titular a Madrid, a la final de la Copa, a…sí, he deixat de ser un gran defensor d´ell per convertir-me en un de tants que dubta.La baixa inesperada d´Abidal, en la que estava sent la seva millor temporada al club, és la darerra de les putades que estem patint darrerament, i ens farà patir de valent.
Hem de confiar, però, en la seva total recuperació i en que ja ens ho farem per tirar tots aquesta partits endavant, que aquest és l´any en que millor s´ha jugat i que per lògica ens ho hauríem d´emportar tot, així de clar. No som el millor equip del món? Doncs demostrem-ho! L´únic equip que crec pot parar al Madrid a Europa som nosaltres, així que ja estem eliminant al Shaktar que el plaer d´arribar a Wembley passant per Madrid desprès d´haver sentenciat la Lliga i guanyat la Copa pot ser màxim. Res podria superar això. I és possible, no sóc cap flipat dient-ho, però com a bon culer “old school” fins que no ho vegi no m´ho acabaré de creure. Patiré com un cabró a la final de València, al Bernabeu i…no, no ho tornaré a dir fins que haguem eliminat a l´amic Dimitro.
Tornant per acabar al tema del dopatge, els nostres amics de la Cope i del Madrid, que segur que aplaudiran a Xavi quan en uns dies compleixi el seu partir nº 100 com a internacional, haurien de pensar la propera vegada que posar en qüestió el rendiment dels jugadors del Barça es posar en dubte la netedat del triomf d´Espanya al Mundial…i això no ho farien mai de la vida, ooooooooooooooooi?
foodandfoot 