Home Sweet Home (primera nit junts)

Ho he de confessar: no em feia cap mena de gràcia. Sóc de molt mal despertar quan he dormit malament, i la perspectiva de passar una nit del lloro (la primera de moltes que em poden esperar…) em tenia agobiadillo. Ja, no em puc queixar, les primeres cinc nits de la vida del Nil les havia passat a casa tranquilament, així que havia arribat el moment de fer de Pare, en majúscules. L´Anna encara està molt adolorida , els punts (sobretot els interiors) li fan molt de mal i li costa aixecar-se, per tant la meva aportació era imprescindible. Avui, tretze hores desprès d´haver sonat el despertador, he de dir que puc considerar-me molt afortunat. En Nil va mamar a les 12, a les 3, a les 6 i…la següent jo ja era camí de l´estació del tren acompanyant a la Raquel. O sigui, que cap a quarts d´una ja dormíem i fins a les tres res de res. Llavors sí, el crio que rondina, el pare que s´aixeca, ajuda a la mare a incorporar-se, li col.loca el fill en braços i…se´n torna al llit en espera de ser reclamat de nou. En un plis ja torno a ser dempeus, canviant a la criatura, ajudant-lo a fer el rotet fins que creiem que està llest per tornar a dormir.

I sí tu, s´adorm ràpidament, i fins a les 6 aprox, que torna a rondinar. Tornem-hi. Aquesta vegada l´Anna li dona estirada al llit,uns vint-i-cinc minuts desprès ja torna a dormir. Bé, jo el torno a posar al seu llitet (“moisès”), això és el que recordo. Es veu que en una de les dues tomes l´Anna s´ha quedat al seu costat perquè no s´acaba d´adormir. I servidor,”roque”.

A tres quarts de vuit sona el despertador, i quan vaig a buscar a  la Raquel em trobo que ja s´ha llevat! Això sí que és una novetat, i facilita molt les coses. Segueix tossint molt, a veure com passarà el dia…Sortim amb temps, arribem molt bé a l´estació, la veritat és que la veig força bé, encostipat a part.

Aquesta tarda ha tornat amb febre, poqueta però suficient per estar extra-toveta. Les explicacions dissuassòries sobre la poca conveniència d´acostar-se al Nil en les seves condicions funcionen, la mare pot estar una estona amb ella, desprès l´avi agafa el relleu i la visita del padrí ho acaba d´arreglar. Malgrat tot, segueix toveta. Es normal. Li ha baixat la febre però la tos persisteix. A veure com dormim i com ens llevem demà. Estem a punt d´arribar al final de la primera setmana sencera d´escola amb el Nil ja entre nosaltres, tot i que només portem un dia tots a casa. Es ara quan comença l´aventura de veritat…

~ per picanyol a 10/02/2011.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
A %d bloguers els agrada això: